nosferatu-murnau-premsa vid 27 100205
Arriba per fi a Barcelona ‘Vampirs’, l’exposició de l’any de CaixaForum, deliciosament maleïda, ja que la seva estrena primera a Madrid va coincidir amb la declaració de l’estat d’alarma i ara el seu desembarcament en l’antiga Casaramona de Montjuïc ho fa amb el toc de queda. Ni en el més gòtic dels seus somnis hauria imaginat la Cinémathèque Française, el ventre que va gestar la mostra, una campanya de promoció tan afortunada. Des de fa oceans de temps que epidèmies i vampirisme han anat de la mà. El 1731, per esmentar-ne un cas documentat, 16 persones van morir a Medvedja, actualment ciutat croata, afligides d’un ma que els dificultava la respiració i les postrava esgotades al llit. En va pagar els plats trencats Arnold Paole, un pobre difunt que van acusar de reviure en forma de vampir. Les autoritats austrohongareses van encarar el cas amb no gaire més encert que les actuals la pandèmia en curs. La qüestió, no obstant, no és aquesta, criticar, sinó una altra: Dràcula arriba per fi a la Ciutat Comtal, pedant sobrenom de Barcelona, menys en aquesta ocasió, és clar. Benvingut a casa, comte, perquè, com s’intentarà demostrar a continuació, aquesta ciutat és mil vegades més vampírica que Madrid.
