muneco diabolico
Durant una part del metratge, malgrat la trama estúpida i els personatges anodins i l’al·lusió desganada als perills de la tecnologia, aquest ‘reboot’ és francament divertit. Fins i tot quan abandona l’enfocament irònic per convertir-se en allò del que suposadament se’n riu –un altre ‘slasher’–, ofereix escenes d’assassinats enginyoses i orgullosament matusseres.Però, si a El ninot diabòlic (1988) Chucky tenia cervell, personalitat i fins i tot ànima, aquí no és cap altra cosa que un robot que copia comportaments i diàlegs aliens. És, doncs, el reflex perfecte d’una pel·lícula dissenyada només per reciclar i explotar èxits passats.
