erizos-del-zoo

periodico

Ho va proclamar la banda britànica The Exploited el 1981, Punk’s not dead, i es pot dir que de totes les espècies que habiten al Zoo de Barcelona no n’hi ha cap de més punkie que els eriçons, amb aquest pentinat que intimida. Però, ¡ai!, d’un temps ençà el nombre de membres de la colònia ha minvat. Punk is dead, Queden la meitat dels que hi havia fa 15 o 20 anys. Total, que aquesta és una missió de rescat per a Juli Mauri, biòleg i responsable de sostenibilitat i fauna local del parc zoològic, i això amb el mèrit afegit que els eriçons no formen part de la col·lecció de bèsties que s’exhibeixen de cara al públic. Viuen al zoo, però no formen part del seu padró. Tampoc se’ls pot considerar okupes. Si de cas, víctimes d’una mena de gentrificació animal. Són allà des de molt abans que aquella porció del parc de la Ciutadella es convertís en un zoològic. La repera. El cas és que hi ha en marxa un pla perquè la colònia recuperi el pes demogràfic perdut. Fa un any van arribar tres femelles i un mascle. Fa una setmana, un parell de mascles més. És aquest un d’aquells projectes dels quals pot presumir el zoo per apaivagar els que sostenen que són equipaments vuitcentistes, passats i condemnats a la desaparició. Els eriçons són fauna local que demana ajuda.