Entrevista a Paco León : "Cap, cor i cony"
Els León Barrios són «el cap, el cor i el cony». El cap és Paco. El cor és la seva germana María. I el cony, la mare que els va parir: Carmina Barrios. La definició no és nostra, sinó de Paco León (Sevilla, 1974), que diumenge que ve aspira a sortir per la porta gran dels premis Goya i emportar-se el guardó al millor director novell per Carmina o revienta, fals documental sobre la seva mare, una«bèstia de la interpretació»que mai fins ara s'havia posat davant una càmera. No ho ha fet gens malament, la dona, per ser la seva primera vegada. Al Festival de Màlaga va conquistar el premi a la millor actuació femenina. I ara, als Goya, té paperetes per emportar-se el d'actriu revelació. El tercer membre del clan sevillà, María -la Pepita d'immensos ulls blaus que no parava de plorar a La voz dormida-, també competeix per un cabezón a la millor actriu secundària.
