Cabellera indomable. Enrique Morente, en una barberia del barri barceloní d'Hostafrancs.
«A tots dos ens agrada el classicisme i la transgressió; l'atreviment, l'anticonvencionalisme, el suïcidi, ¡la bogeria!, en el sentit meravellós de la paraula», admet Enrique Morente, fent referència al seu admirat Pablo Picasso. La creativitat d'ells dos no coneix límits (ni tisorades). El cantaor ja va descobrir en el disc Pablo de Málaga la faceta menys coneguda del pintor: la d'escriptor. I ara vol aprofundir en la relació que va tenir amb el seu barber, Eugenio Arias, i plasmar-la en un documental. Un film que inclourà una part del recital que oferirà demà al Liceu, en l'obertura del cicle Catalunya Arte Flamenco.
