'Blackthorn (Sin destino)'
Malenconiosa, elegíaca, apesarada, aquesta reescriptura de l¿últim acte de Dos hombres y un destino és, almenys a primera vista, una aproximació gens sentimental i, per tant, arriscada, del western: retrata tant els fugitius com els homes de llei, indubtables icones del gènere, com a éssers patètics, i es pregunta amb eloqüència què hi ha de glamurós en una vida sense descans, ja sigui per perseguir o per amagar-se, i quin atractiu té envellir miserablement.
