aves-de-presa
Tot i que el títol al·ludeixi a les seves companyes d’equip, ‘Aves de presa’ és sobretot la història de Harley Quinn, i això també queda clar en el seu mètode narratiu: d’una banda, la narració va fent salts temporals i recorre a animacions, subtítols, seqüències oníriques i veus en ‘off’ intermitents per capturar la hiperactivitat mental de la seva protagonista; i per un altre, com ella, es mostra procliu tant a la broma com a la brutalitat. Aquesta estratègia, compte, no sempre juga a favor de la pel·lícula, perquè a estones el relat resulta confús, i els acudits no sempre s’avenen amb la violència.
