anon
Dir que sembla un episodi allargat de ‘Black Mirror’ és una manera mandrosa de descriure ‘Anon’ però, sens dubte, exacta; i no només perquè la pel·lícula explora els perills del desenvolupament tecnològic sinó també perquè hauria resultat molt més satisfactòria si hagués durat 50 minuts i no 100. La seva peripècia narrativa és més aviat simple –la investigació d’uns assassinats en un futur en què, a causa del progrés cibernètic, tant la privacitat com el crim en teoria han desaparegut–, i malgrat això es mou lenta, pesada i ranca.
