almudenagrandes jlroca epc
L’assassinat de Hildegart Rodríguez va ocupar en els anys de la segona república cinc (o sis) columnes en primera pàgina. El cas tenia no pocs ingredients per a la reflexió i la fascinació malsana. Una noia de 18 anys, ment privilegiada, a qui la seva mare, malalta mental, va concebre exclusivament perquè es convertís en la dona del futur, la profeta de la revolució social feminista. Però quan la seva criatura va intentar prendre el seu propi camí li va disparar quatre trets, en ple deliri: «Jo l’he creat, jo acabo amb ella». La història ha perseguit Almudena Grandes durant 40 anys, des que va saber d’aquell crim gràcies a la pel·lícula de Fernando Fernán Gómez ‘Mi hija Hildegart’, que va popularitzar la història. El final d’aquest trajecte és ‘La madre de Frankenstein’ (Tusquets), cinquena entrega de la seva galdosiana sèrie ‘Episodios de una guerra interminable’, fresc popular sobre el franquisme.
