Pau Arenós presenta els continguts de 'Dominical'
CHARLIZE THERON (Benoni, Sud-àfrica, 1975) podria haver estat una víctima de la violència de gènere. O una model sense cara, només un cos. Podria haver desaparegut entre mals papers, com el que li van oferir per protagonitzar Showgirls (1995) i que finalment no va aconseguir. En el seu moment ho va viure com una derrota. Avui, no obstant, ha deixat enrere les frustracions professionals i sentimentals. La seva imatge freda i solitària és cosa del passat i l’actual Charlize no pot ser més lluminosa. Princesa de Hollywood coronada el 2004 amb l’Oscar pel seu treball a Monster, la seva filmografia combina títols taquillers (The Italian job, Hancock, Blancanieves y la leyenda del cazador) amb films que s’han guanyat el favor de la crítica (En terra d’homes, La carretera, Prometheus, A la vall d’Elah). I tot això mantenint una carrera de model presidida, com les dives d’abans, per l’elegància i el glamur: és la cara de la casa Dior, ni més ni menys. I en qüestió d’amors, en té a cabassos. El seu fill, Jackson, que va adoptar fa dos anys i anomena sense manies el seu petit “cabronet”, és l’home de la seva vida. I Sean Penn, actor conscienciat, estrella rebel, l’ex de Madonna i Robin Wright, és el seu home del moment, l’amic que els anys van transformar en parella i de qui s’estima més no parlar, tot i que van junts a tot arreu. Theron es riu ara de la vida que podria haver viscut. I riu també a la pantalla: la seva nova estrena, Mil maneras de morder el polvo, és el seu primer paper protagonista en una comèdia gamberra i està totalment encantada. Exactament l’humor que li agrada a aquesta bellesa amb una boca que, per les paraulotes que deixa anar, s’hauria de rentar amb sabó.
