El discurs de Rita Barberá
El PP valencià crema en plenes falles i les flames han pres en la direcció nacional. Assetjada per les evidències que la involucren en el cas Imelsa, Rita Barberá ja no sent el caloret del seu partit i, desafiadora, s’aferra a l’escó que aquest li va procurar a manera de cuirassa judicial. No li falta raó a l’exalcadesa de València: ella és avui tan innocent, o tan culpable, com quan el PP la va incorporar a la diputació permanent del Senat perquè ni unes eleccions l’exposessin a la imputació judicial. Si els indicis que l’assenyalaven no van torbar llavors l’equip de Mariano Rajoy, ¿per què ara li tremolen les cames fins a l’extrem d’obrir-li un expedient, al marge de quin sigui el seu desenllaç? La novetat, en sentit estricte, no radica en el fet que Barberá es declari innocent i disposada a col·laborar amb la justícia, conducta a la qual està obligada com qualsevol ciutadà, encara més sent electa. El que hauria cridat l’atenció hauria sigut que, no fent cas de la invitació del magistrat perquè declari voluntàriament davant els «indicis suficients» de delicte detectats pel fiscal, la senadora hagués anunciat: «Entorpiré en la mesura del possible l’acció de la justícia perquè mai es descobreixi la meva culpabilitat».
