sanchez-cat-2
Sotmès en precampanya electoral a la pressió de la dreta, que li demana l’aplicació de nou del’article 155 (Ciutadans) o la llei de seguretat nacional i el trasllat dels presos fora de Catalunya (PP), Pedro Sánchez ha optat per negar-se a parlar amb Quim Torra mentre no condemni explícitament la violència. No posar-se al telèfon pot ser discutible. Però no ho és que Torra, president de la Generalitat, l’autoritat més gran a Catalunya, té l’obligació de condemnar la violència i es nega a fer-ho. Després que la portaveu del Govern, Meritxell Budó, saludés i justifiqués l’acció «contundent» del col·lapse de l’aeroport del Prat, Torra, en els primers dies dels disturbis, només es va preocupar d’investigar la «proporcionalitat» dels Mossos, va abandonar una reunió sobre seguretat per anar-se’n a Girona a participar en el tall de l’AP-7, va sortir a la mitjanit de dimecres per televisió per desmarcar-se, sense condemnar-les, d’unes actuacions violentes que va atribuir a «infiltrats» i tampoc va ser rotund en la compareixença de dissabte en la qual, acompanyat pel vicepresident Pere Aragonés, va demanar una reunió amb Sánchez i va exigir «proporcionalitat» a la Policia Nacional, només hores després que Barcelona visqués la nit més violenta en dècades.
