Pep Guardiola i Abel Resino parlen sobre Messi.
Ja no era qüestió de batre César, ni de superar Ronaldo, ni de batre's a si mateix. Era una qüestió de supervivència, de no llençar al foc els números de la Lliga i acostar-se com tothom donava per fet a cinc punts del Madrid, que el que era la festa de Messi es convertís en un mal record. Així que algú havia de resoldre l'embolic en què es va ficar el Barça, deixant-se empatar el que era una passejada i que es va acabar enduent per 5-3. ¿I qui va aparèixer? ¿Qui voleu que sigui? Leo, sempre Leo. I no ho va fer de qualsevol manera, no, el gol 233, el que el posa davant de César, va ser un d'aquests gols messiànics, amb la pilota volant sobre el porter, entrant lentament en la història.
