Entrevista amb Laia Palau i Lucila Pascua
Arriba Laia Palau, la capitana (Barcelona, 1979), al cor del Born. No sap si és a Barcelona o si camina per la Vila Olímpica de Rio. A les quatre de la matinada tenia els ulls com unes taronges. El jet-lag. I, de cop i volat, enmig dels turistes que descobreixen el Barri Gòtic, emergeix la figura de Lucila Pascua (Ripollet, 1983). Ella ha dormit de meravella. Abans de tornar a la pista (la Laia, a Praga i la Lucila, a Saragossa) totes dues reflexionen sobre l’ascens a l’Everest del bàsquet femení i aquest boom en un món d’homes.
