El debut de Johan Cruyff amb el Barça
Ales vuit del vespre, Agustí Montal va despenjar el telèfon i va escoltar la veu d'Armand Carabén: «Ja està. El tinc. Demà pot jugar». Després d'aquest breu comunicat, el gerent del Barça va agafar el vol de les 20.40 des de Madrid. Assegut a l'avió, va obrir el maletí i va treure el paper que li havia arrencat a la federació espanyola tot i que era dissabte. Ni ell ni ningú podia imaginar llavors que aquell document canviaria la història del Barça. Va mirar la fitxa amb la fotografia d'aquell jove prim i de cabells llargs i va pronunciar el seu nom en holandès, tal com la seva dona Marjolijn li havia ensenyat: Hendrik Johannes Cruijff. L'endemà, l'obra de Carabén, que acabaria convertint-se en el pare espiritual del Flaco, es va posar a córrer i ja res seria igual al Camp Nou. El Granada, un club sense glòria a Primera, va tenir l'honor de posar l'acompanyament a un d'aquells moments que queden per sempre en la memòria.
