arbitras
A hores d’ara de l’any, qualsevol text que porti per títol “apropiació indeguda” sembla que hagi de parlar de Rosalía i el flamenc. Sovint utilitzem l’expressió quan ens sentim amenaçats –sovint l’èxit de la persona que suposadament ens amenaça és més gran que el nostre–. En l’art m’atreviria a dir que no hi ha l’apropiació indeguda, precisament perquè la creació està subjecta a tants condicionants que és impossible controlar-los tots. Carmen Martín Gaite, a 'El cuento de nunca empezar', donava voltes al plagi, i s’adonava que no era una qüestió tan senzilla, ja que a ella, en un moment donat, la podrien haver acusat d’haver plagiat –i amb gust, reconeixia– Natalia Ginzburg. Va ser llegint aquell text com vaig descobrir la que ara és una de les meves autores de referència. I sense vergonya puc dir que m’he apropiat indegudament de totes dues.
