whatsapp-video-2020-03-12-at-174701
Somio que baixo al carrer a llençar les escombraries i, de fet, ho acabo fent. Hi tenia restes del rap de l’altre dia i la cosa ja no podia esperar més. Transgredeixo l’isolament, sí, però ho faig amb una civilitat extrema. A més, la primera trucada de Salut em va dir «evitar el contacte social». Travesso el llindar de la porta, doncs, i baixo amb l’ascensor, però duc uns guants de làtex i una mascareta. Deixo la bossa al contenidor i aprofito per fer un tomb, no res, una volta discreta per desentumir les cames, tip de fer passadissos amunt i avall, com a les cel·les de les pel·lícules de presons. Es confirma la percepció que tenia: el món ha dimitit mentre jo estava aïllat. No tinc contacte social perquè no hi ha res a contactar. De fet, és millor, en aquestes circumstàncies. Si algú m’hagués vist, tal com camino pel carrer, hauria pogut pensar que el zombie soc jo. No veig a ningú i ningú no em veu, i torno a casa.