Anar al contingut

Abans de desembeinar l’acer, perquè el cas s’ho mereix, un breu resum. A Dolors Puig, de 83 anys, la fan fora del pis on ha viscut durant 60 anys, que es diu aviat. Viu a Sant Antoni, un barri que empetiteix el sonat cas de gentrificació de Costa Verda, ja saben, el barri residencial de Poltergeist, construït sobre un cementiri indi. Cada expulsió té la seva història, i aquesta, la de la Dolors, Lola o Loli (perquè l’anomenen de totes aquestes maneres) té un gir narratiu inèdit. No ha pogut subrogar-se el lloguer del seu marit, Conrado, mort el desembre del 2015, perquè la primera titular del lloguer, la seva sogra Aurelia, el 1958 no va poder firmar el contracte d’arrendament per ser dona. Amb la llei a la mà, el jutge interpreta que a la Dolors no li arriba la cadena de subrogacions possibles i que l’amo multipropietari de la finca té, així, via lliure per fer-la fora, cosa que, així de cop i volta, planteja la qüestió que, si la justícia consisteix només a llegir la lletra de la llei, el dia menys pensat substituiran els jutges per una ‘app’ telefònica.

Sant Antoni, no falten pisos, falta ètica (leer noticia)