Tres ciutadans estrangers trien la seva icona de Barcelona
Mirades d'adopció per a la seva ciutat adoptiva. Un pakistanès (Mohsin Ali, 36 anys, treballa en atenció al client), un italià (Enrico Lorenzinni, 30 anys, periodista autònom i muntador de vídeos) i una veneçolana (Eugenia Bávaro, 31 anys, advocada) aporten tres llocs al debat sobre la icona turística de la ciutat -la plaça de Sant Felip Neri, la Font Màgica de Montjuïc amb el Palau Nacional al darrere i la plaça de Sant Jaume- tot i que el fet d'escollir un sol lloc no els resulta senzill. És curiós que tots tres coincideixin que Barcelona, per si mateixa, ja és un símbol. Potser és perquè, per ells, la ciutat simbolitza la nova vida que van decidir emprendre lluny dels seus països i, per això, un sentiment que difícilment es pot reduir al modernisme, al Barça, a les imatges de postal.«Les icones més emblemàtiques estan molt bé, però jo em sento incapaç d'escollir-ne només una», corrobora Eugenia.
