Sant Jordi multitudinari
Sant Jordi no queia en diumenge des del 23 d’abril del 2006. 11 anys enrere, en una era molt remota, dos anys abans de la crisi. Des de fa mesos ja s’havia començat a posar benes abans de la ferida: dos dies de descompte, acceptats després de moltes reticències pels llibreters; declaració del diumenge com a festiu comercial a Barcelona; programació d’activitats culturals de preescalfament... O bé tota aquesta precaució ha recollit els seus fruits, o bé el temor a una fuga de la ciutat que deixés els carrers sense compradors de roses i llibres era injustificada. Els carrers es van omplir i les llibreries van començar a vendre dijous i ja no van parar; en cada gran carrer hi havia més d’una taula d’oenagés o de les més diverses causes solidàries, i milers de voluntaris van recollir firmes a favor del referèndum. Per no parlar d’autors firmants, uns de més contents que d’altres però pocs tan exultants com els que van encapçalar les llistes dels més venuts: Xavier Bosch, Fernando Aramburu, Carles Capdevila i Pau Donés.
