¿Què li sembla el pla de reorganització d'autocars de la Sagrada Família?
La Sagrada Família sempre podrà dir que va arribar primer. El 1882, quan es va començar a construir, el solar que un any abans havia comprat l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep es trobava envoltat de camps i cabres. Poca cosa més. Mentre l'obra anava creixent, també ho feia la pressió urbanística. Així va ser com el projecte previst d'obrir un passeig més enllà del carrer de Mallorca va quedar aparcat per la construcció de diversos blocs de vivendes que van formar una nova illa de cases d'aquell Eixample que començava a agafar forma després que Cerdà el dibuixés el 1860. En el pla original, la basílica va voler ser com la torre Eiffel. A París, el parc Champ de Mars oxigena l'esvelta fletxa metàl·lica. A Pisa, la Piazza dei Miracoli regala una grata profunditat. Si caigués alguna de les dues, cap peça tocaria cap edifici. A Barcelona, a més dels dos parcs laterals sense cap mena de dubte insuficients, la vista es torna vertical, immediata. La ciutat es va menjar el monument. El va envoltar. I la factura es paga, més avui que no pas ahir.
