palau-reial
El paper de Catalunya i Barcelona en el conjunt de la Corona d’Aragó no es veu igual segons el territori des d’on es miri. Per al comissari de l’exposició que obre les seves portes aquest divendres al Saló del Tinell ‘Barcelona capital mediterrània. La metamorfosi medieval, segles XIII-XV’,‘Barcelona capital mediterrània. La metamorfosi medieval, segles XIII-XV’, Ramon Josep Pujades, no hi ha cap dubte. Era capital en un doble sentit, econòmic i polític. “Excepte potser Marsella, és l’única gran capital marítima mediterrània de l’edat mitjana que continua tenint la condició de gran capital”, diu. “L’única que va participar a la revolució mercantil i a la industrial”, afegeix el director del Muhba, Joan Roca, que destaca que “expliquem la Barcelona medieval per entendre el que ve després”. I si ens cenyim a la seva capitalitat política durant el període de l’exposició: “Els reis són reis d’Aragó, la Corona ve d’Aragó, la coronació es realitza sempre a Saragossa, però –adverteix Pujades– la Casa de Barcelona sempre va tenir clar quina era la seva ciutat patrimonial, i les dues úniques institucions no itinerants de la cort s’instal·len a Barcelona, que és la capital administrativa de la Corona, i no a Saragossa: l’arxiu reial i la Cúria del Mestre Racional, un antecedent del Tribunal de Comptes. I quan es fixa a Barcelona la institució que representa al país, la Diputació del General, anem cap a la capitalitat de Catalunya”.
