Lluís Martí, refugiat de la guerra civil espanyola
Lluís Martí va arribar a la frontera francesa el 12 de febrer de 1939. Tenia 15 anys i formava part de la Guàrdia d'Assalt de l'Exèrcit Republicà, que havia delegat en els seus integrants més joves la tasca de buscar els soldats que quedaven escampats després de la batalla, i de conduir-los als llocs on es reagrupaven les seves unitats. Havia retrocedit al mateix ritme que les tropes franquistes havien guanyat terreny en el seu avanç cap a Barcelona, sempre a prop del front de batalla, i per aquesta raó era a la ciutat el mateix dia de la caiguda, el 26 de gener. «Vam ser dels últims a sortir cap a França», recorda. Part de la ciutat estava ocupada pels nacionals quan va emprendre la fugida amb el seu company Ángel Záforas, però Martí coneixia bé el terreny i es va ficar per muntanyes per esquivar l'enemic, i a Montgat va entrar en contacte amb la rereguarda de la retirada republicana. Va estar dues setmanes per arribar a peu fins a la frontera.
