La Vila Olímpica compleix 20 anys
Més de 20 anys separen els somnis de l'arquitecte David Mackay, un dels pares del disseny urbà de la Vila Olímpica, juntament amb Oriol Bohigas, Josep Martorell i Albert Puigdomènech, del taller MBM, de la realitat del que avui és el seu barri i el de la majoria de la seva prole. Encara que ahir el seu somriure era el mateix. La promesa d'una nova Barcelona sonava a xinès als més descreguts, quan el 1985 se'n forjaven els fonaments. La proximitat de La Mina, el suposat aïllament del centre, les presses i l'estranyesa de viure en un lloc que primer havia de ser una macroresidència d'esportistes van fer que aquells més de 1.800 pisos triguessin més del previst a vendre's. Tampoc no va ser fàcil que la fotogènica zona fes olor de barri. I que hi arribessin els equipaments necessaris per soldar allò que avui és un veïnat de més d'11.000 ànimes, principalment famílies joves. L'aventura de dues dècades és una radiografia de l'eclosió de la penúltima Barcelona que treu el cap al mar (la va seguir, amb signe diferent, Diagonal Mar) i que es mereix un aniversari sonat. Així ho defensen els veïns que han creat un homenatge del no-res, a falta d'una iniciativa municipal formal.
