La pista de gel acampa a la plaça de Catalunya
El gel és dur com una pedra. I fred. Cada caiguda de cul d'un nen fa mal, però la d'una persona gran..., gairebé se sent cruixir la seva pelvis. Barcelona va voler assemblar-se a Nova York instal·lant una pista de patinatge, però ahir, el dia de l'estrena, va quedar clar que això no és Manhattan ni tampoc cal, que aquí el sentit del ridícul està pels núvols, que ens agrada molt més cridar i que cada cop que algú anava a parar pel terra gelat el més habitual és riure-se'n, i per tant, perdre el control corporal i també caure amb estil propi. El primer dia va ser un èxit de diversió i públic (1.200 patinadors i 3.000 acompanyants), però va tenir algunes ombres, errors de passerell, com l'escassa senyalització d'accessos, una manifestació d'indignats que va incomodar les famílies i va obligar a crear un cordó policial i, sobretot, la caòtica devolució de sabates.
