Entre tots. La Boqueria i el turisme
Primer va ser que la compra li sortia cada vegada més cara. «Els pocs diners que m'estalviava, ja me'ls gastava en el transport», explica Bea Troncoso, jubilada, de 64 anys, veïna de la Barceloneta i exclienta de la Boqueria. «I després havia de lluitar contra la marabunta, fer cues, obrir-se pas a cops de colze, suportar les càmeres de fotos, cridar per fer-se entendre. No compensava». Des de fa un parell d'anys, la Bea, com molts altres barcelonins, s'ha batut en retirada. El que va ser el mercat més popular de la ciutat es converteix acceleradament en una atracció turística.El bullici a la Boqueria és alegre, divertit, una atractiva explosió de color. La seva ubicació és privilegiada, és el mercat més gran de Catalunya -2.583 m2 i més de 300 parades- i un dels més variats en oferta. Però, per sobre de tot, és -¿era?- una metàfora de la vida a Barcelona, un espai públic que fa les delícies no només dels que disfruten amb el paladar, sinó també d'aquells a qui els agrada conèixer i submergir-se en el dia a dia d'una ciutat i els seus costums. És clar que una cosa és ser punt d'interès i una altra arriscar-se a perdre la pròpia essència. I és que la Boqueria no deixa de ser una rèplica de l'evolució turística de Barcelona -des del 1992, i sobretot, la seva intensificació en l'última dècada- i, per tant, dels seus problemes de convivència entre ciutadans i turistes. I Bea, un símptoma.
