Els nous 'Encants vells'
La fira de Bellcaire, en la seva anterior ubicació a la plaça de les Glòries, no era el lloc en què un esperava trobar-s'hi Luis Bassat, malgrat que aquest famós publicista fos, una dada que es desconeix, un assidu dels vells encants. La seva presència ahir als passadissos dels nous encants no cridava l'atenció. I és així, relacionant unes coses amb les altres, com emergeixen les diferències entre l'abans i el després, deixant de banda el sostre de marejadors miralls i les vistes aèries dels dos Poblenous, el modern del DHub i la torre Agbar i el del solar ple de furgonetes i rulots de recollida de ferralla. El soc més heterogeni de Barcelona estrenava ahir la seva nova ubicació. Poques conclusions es poden treure de les primeres 12 hores d'obertura, tot i que sí que es van manifestar alguns detalls: els venedors no estan d'acord de tancar a les vuit del vespre, l'entorn és un caramel per als turistes i l'essència del regateig, els crits d'«¡A l'euro, a l'euro!» i les tertúlies empetiteixen per la majestuositat d'un entorn que ha costat 57 milions d'euros i un disgust de tres mesos d'espera per culpa de les goteres.
