Debat: Ciclistes en vermell
Setmanes enrere, mentre caminava una mica abstret per l'Eixample, em va envestir una bici. Si hi va haver imprudència no va ser del ciclista, sinó meva, que vaig trepitjar un carril bici de doble sentit sense mirar als dos costats, a un parell de metres de distància d'un pas de vianants. Primer el ciclista va frenar en sec, i després va intentar esquivar-me amb un cop de manillar. ¿Resultat? A mi gairebé no em va tocar, però ell va acabar estampat contra l'asfalt. El fet sorprenent és que els vianants que contemplaven l'escena, tot i veure'm dret i tranquil i el ciclista caigut a terra, no es van interessar pel seu estat de salut, sinó pel meu. «¡És que van com bojos!», em va comentar una desconeguda que, alleujada al comprovar que jo estava il·lès, va abandonar l'escena de l'accident sense esperar que el jove accidentat donés senyals de vida.
