atrium

periodico

La Sala Atrium havia d’estrenar la seva segona obra de la temporada el dia 16, i just aquella tarda els disturbis postsentència es van traslladar a les portes del teatre. No és un recurs narratiu: la manifestació convocada a la tarda a Gran Via amb Marina va degenerar en protesta violenta davant de la Conselleria d’Interior i es va estendre pels carrers adjacents, entre els quals Consell de Cent, on es troba el petit teatre de 54 butaques, on feia dies que preparaven la posada de llarg de ‘Quincas la mort i la mort’, monòleg tragicòmic d’Òscar Muñoz sobre el tema de l’amistat. Era el teatre per una banda i eren les fogueres per una altra. El còctel per aquí i les càrregues policials per allà. No oblidaran aquesta nit.