Adéu a La Casita Blanca
No en queda cap constància gràfica perquè la propietària, entristida, no va voler que s'immortalitzés l'acte. No tenia pensat tornar al lloc que durant anys va ser casa seva i el seu mitjà de vida. Així que ens haurem d'imaginar l'entrega de les claus com una espècie de reproducció de la Rendició de Breda, el quadro de Velázquez, tot i que es podria dir pel seu altre nom, més apropiat pel que va ser la Casita Blanca: Les llances. El cert és que ahir, l'establiment, el conjunt de parets de Barcelona que més secrets inconfessables guarda, va passar a ser propietat municipal. Poc després, uns operaris van procedir a tapiar les entrades. D'aquí uns dies començarà l'enderrocament de l'edifici. D'aquí uns mesos hi naixerà una zona verda en el context de l'ambiciosa millora de l'eix de l'avinguda de Vallcarca que el districte de Gràcia porta a terme des de fa quatre anys. La Casita Blanca es va unir així al panteó de la petita història de Barcelona. Allà quedarà en la memòria amb els xiringuitos de la Barceloneta i els magatzems Sepu de la Rambla.
