THE CONVERSATION

5
Es llegeix en minuts
El TOC que pateix el Conde Draco es diu aritmomania

El trastorn obsessiu compulsiu (TOC) que pateix el Conde Draco es diu aritmomanía, i no és tan casual que es triés un vampir per ensenyar càlcul als nens en el programa infantil Barri Sèsam.

L’aritmomania pot ser molt limitant. Consisteix a sentir la necessitat de comptar constantment o relacionar qualsevol aspecte de la vida quotidiana amb els números. Per exemple, evitar certs números o sentir la necessitat de repetir una acció un número determinat de vegades, com obrir i tancar una porta.

Dins de l’abundant i variada mitologia vampírica, a més d’alls i crucifixos per foragitar aquests éssers, és possible aprofitar la seva aritmomania.

La llegenda diu que si posem un munt de grans de cereal o de sorra a un vampir, s'entretindrà comptant-los fins que es faci de dia i ja no podrà fer mal, ja que el sol l’afecta de manera especialment negativa, com relata l’escriptor nord-americà Bruce A. McClelland.

Entretenir les làmies comptant flors

Aprofitar-se de l’aritmomania de les criatures malèfiques està més estès del que sembla.

En la mitologia basca, eguzkilore és la flor màgica que es col·loca a la porta dels masos per protegir la llar i foragitar els mals esperits.

Aquest mite té diverses versions. En algunes, és la semblança d’aquesta flor amb el sol el que foragita els malvats esperits nocturns. En d’altres, es relata que les làmies, per poder entrar en una casa i emportar-se els nens, han de comptar els flòsculs de la planta i encertar el número exacte. A l’equivocar-se, se’ls fa de dia.

El Conde Draco sap els principis del càlcul

És molt característic l’humor que desprenen els esquetxos del Conde Draco a partir de les situacions més absurdes entorn del càlcul. Això sí, aquest és sempre impecable. Des del punt de vista didàctic, ofereix múltiples oportunitats a infantil, primària i a formació del professorat.

Qualsevol que conegui mínimament el comte observarà que té ben interioritzats els cinc principis del càlcul, un contingut habitual en les assignatures dels graus de Magisteri: principi de correspondència un a un, principi d’ordre estable, principi d’abstracció, principi de no pertinència de l’ordre i principi de cardinalitat.

El Conde Draco és especialment curós amb el principi de cardinalitat. Cada vegada que acaba d’explicar una col·lecció, repeteix aquest número, donant el cardinal, el símbol numèric del qual apareix de vegades a la pantalla. Llavors, explota la seva característica rialla, alhora que surten llamps i trons del seu núvol personal.

El domini de recitat de la seqüència de paraules numèriques per part del Comte és absolut, una mica imprescindible per als docents, per descomptat, que, a més, han de conèixer els nivells domini dels nens en el recitat per promoure situacions d’aprenentatge adequades.

¿Quins objectes explica el Comte?

Per aprendre els principis i tècniques del càlcul i, en paral·lel, començar a abstreure la idea de número (natural), s’han de presentar col·leccions d’objectes variades en una seqüència didàctica adequada. Els innombrables esquetxos del Conde ofereixen situacions de càlcul ben variades, a més de jocs de paraules que perden una mica de gràcia al doblar-se.

En una ocasió, el Conde vol comptar ocells. Com que és previsor i coneixedor del principi de correspondència i de diverses tècniques de càlcul, prepara un conjunt d’engrunes.

En les cançons del Conde són recurrents les escenes amb l’orgue, que aprofita per explicar notes musicals del dret i del revés. No és el mateix comptar objectes concrets, com les engrunes, que esdeveniments. Les engrunes permeten ser separades i faciliten la correspondència un a un, mentre que les notes musicals, no.

Entre les col·leccions més estranyes hi ha el nombre de rebutjos que pateix per part de la Condesa Natacha (The Countess) a les seves peticions de mà.

¿Què passa amb la grafia dels números?

La grafia dels números no apareix a tots els esquetxos del Conde. Són molts els autors que prevenen d’una introducció prematura dels símbols, ja que no són necessaris per al càlcul i el recitat.

Tot i que la grafia per si mateixa és una cosa purament convencional, cal treballar el seu traçat en algun moment i, dins de l’univers de Barri Sèsam, altres personatges ensenyen directament aquesta qüestió.

El número favorit del Conde Draco

Des del seu compte a Twitter, @CountVonCount, el Conde es dedica a comptar –si és que explica alguna cosa, és clar, perquè és possible que simplement estigui recitant–. A principis d’agost del 2022 va superar el 3.600, però ¿fins on arribarà?

Podem jugar a elucubrar a partir d’una entrevista que van fer en un mitjà britànic a Jerry Nelson, el seu titellaire de sempre. Tot i que, realment, l’entrevista era al Comte i va començar amb unes preguntes d’escalfament, com que va ser el primer que va comptar (els seus dits de les mans, els seus dits dels peus i les orelles, en aquest ordre) i com era viure amb aritmomania.

En l’entrevista li van preguntar pel seu número favorit. El Conde va respondre que 34.969, afegint que és una cosa que té a veure amb arrels quadrades. L’arrel quadrada de 34.969 és 187, però ¿què té d’especial 187? Els oients del programa van començar a especular:

  • 187 és el nombre total de punts a les caselles de l’Scrabble.

  • 187 pot escriure’s com el producte de dos nombres primers (11 i 17), una cosa, sens dubte, bonica.

  • 187 és igual a 94²-93², a més que 187 = 94 + 93. Tot i que, com va assenyalar una altra oient, això passa realment amb qualsevol parella de números consecutius.

Tanmateix, com van assenyalar els oients, el més inquietant és que 187 és també el número del codi penal de Califòrnia per a l’homicidi. ¿Està amagant alguna cosa el nostre Conde? Quedem-nos amb la seva amabilitat i aventurem que hi haurà sorpresa en el seu compte de Twitter el dia en què arribi a 34.969.


Notícies relacionades

Aquest text és una adaptació de l’article de l’autor De la aritmomanía de cierto Conde, publicat originalment a la revista EDMA 0-6: Educación Matemática en la Infancia.

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.