Des que va començar la pandèmia dormim pitjor

Des que va començar la pandèmia dormim, en general, més hores que abans. No sembla que s’hagi retardat l’hora de ficar-nos al llit, però sí que ens aixequem més tard, probablement a causa d’una flexibilitat més gran en els horaris laborals i el teletreball. Guanyem (en son) el temps que tardaríem a «arribar» al nostre lloc de treball. Una bona notícia, sobretot per als cronotips més vespertins; és a dir, per a les persones amb més tendència a anar a dormir i aixecar-se tard i amb més dificultat per matinar.

També s’ha reduït l’anomenat jet lag social, que apareix quan hi ha una diferència de més de dues hores entre l’hora central del període de son entre setmana i en cap de setmana o dies lliures.

Menys jet lag social i més temps de son, en condicions normals, hauria d’haver resultat positiu per als nostres ritmes, en general, i per al nostre son, en particular. No obstant, tot apunta que des que va començar la pandèmia estem dormint pitjor. ¿Com és possible?

Ser a casa ja no és sinònim de relax

Malgrat que algunes rutines del nostre dia a dia podrien haver millorat els nostres ritmes circadiaris, la veritat és que han entrat en joc alguns factors que poden contribuir a reduir la qualitat del nostre son i també la sincronització dels nostres ritmes.

D’una banda, ha augmentat la sensació de sobrecàrrega. El nostre benestar físic i mental se n’ha ressentit: ens trobem, en general, pitjor. Factors com la preocupació per emmalaltir (nosaltres o els nostres familiars), les dificultats econòmiques per la crisi associada a la pandèmia, o la mera incertesa sobre el futur d’aquesta excepcional situació sanitària afecten el nostre dia a dia.

Tot això ens ha passat factura. Acumular preocupacions, estrès i ansietat ha contribuït que dormim pitjor. Tant és així, que alguns autors suggereixen que hem deixat d’associar casa nostra amb el relax i el descans. L’estrès del treball ja no es queda, per a moltes persones, fora de casa.

A aquesta tensió s’afegeix que, en molts casos, activitats que abans fèiem a hores concretes s’han tornat més irregulars. Hem deixat de banda rutines diàries que contribuïen a sincronitzar la nostra fisiologia i el nostre son. No s’ha d’oblidar que el nostre rellotge biològic requereix senyals que el posin en hora cada dia com si d’un rellotge antic de corda es tractés, compensant la seva tendència natural a retardar.

¿Qui ens posa en hora?

Per sincronitzar els nostres ritmes i que el nostre somni no només duri el necessari, sinó que també tingui lloc a les hores adequades, és necessari que ens exposem de forma apropiada i regular a diferents sincronitzadors. El més important d’ells és el cicle de llum i foscor. Per això, com més gran contrast tingui aquesta alternança (dies brillants i nits fosques), més fàcil serà posar en hora el nostre rellotge biològic cada dia.

No obstant, en aquesta època de pandèmia i augment del teletreball, sobretot en els períodes en què hem estat confinats, la llum natural que rebem durant el dia ha disminuït dràsticament. Molts treballadors van deixar de sortir al carrer al matí per anar a treballar. Per a súmmum, els interiors no sempre tenen accés a la llum natural ni estan adequadament il·luminats durant el dia.

S’hi afegeix la disminució dels contactes socials. Les recomanacions (totalment fonamentades i justificades) d’augmentar la distància física entre persones, limitar les reunions de no convivents o el toc de queda han condicionat que irremeiablement ens relacionem menys. Tot i que no és el sincronitzador fonamental per al nostre sistema circadiari, el patró diari de contactes socials també pot contribuir a ajustar els ritmes, a més dels efectes positius que té sobre el benestar psíquic.

Preocupats per les pantalles

El confinament també ha afectat altres hàbits com l’ús de dispositius electrònics. Recentment, un grup d’investigadors ha demostrat a Itàlia que les persones que van utilitzar més els dispositius amb pantalla retroil·luminada durant el vespre en el confinament també presentaven pitjor qualitat i durada del son, un augment dels símptomes d’insomni i del temps que tardaven a adormir-se (latència) i un retard tant en l’hora de ficar-se al llit com d’aixecar-se.

Els que van utilitzar menys aquestes pantalles, al contrari, van millorar la qualitat de son i van experimentar menys símptomes d’insomni. D’altra banda, els enquestats que no van modificar els seus hàbits d’exposició a pantalles durant la nit van dormir de forma similar durant el confinament i abans de la pandèmia.

Aquests resultats recolzen la importància de no utilitzar dispositius amb pantalla retroil·luminada durant la nit per no alterar el nostre son i confirmen el que ja sabíem: exposar-nos a la llum durant les hores pròximes al son no ens ajudarà a dormir. Per dormir, millor un bon llibre en paper o electrònic (però sense pantalla retroil·luminada).

El son és un bé preuat per a la salut. Més ens val cuidar-lo perquè, quan acabi la pandèmia, esperem que al més aviat possible, el nostre rellotge continuï estant en hora. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.

Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines

Notícies relacionades

L’OMS aprova una vacuna prometedora que podria erradicar la malària el 2040

L’imperi romà en què (se suposa) pensen els homes no va existir

María de los Ángeles Rol de Lama, professora titular d’universitat. Codirectora del Laboratori de Cronobiologia de la Universitat de Múrcia, Universitat de Múrcia; Juan Antonio Madrid Perez, catedràtic d’universitat, Laboratori de Cronobiologia, Universitat de Múrcia, Universitat de Múrcia i María Ángeles Bonmatí Carrión, investigadora postdoctoral Saavedra Fajardo en Fisiologia, Universitat de Múrcia

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.