¿Què és el menjar emocional i per què ara és més perillós?

Alejandro Domínguez Rodríguez, Universitat Internacional de València

¿Ha recorregut al menjar per sentir-se millor o en moments en què està estressat, enfadat o trist? ¿Menja perquè té gana? ¿O només perquè sent ansietat? ¿Sol fer-ho, no només fins a quedar tip, sinó fins i tot havent superat aquest límit?

Si és així, és possible que hagi experimentat un o diversos episodis del que es coneix com «menjar emocional». Aquest concepte es refereix a l’ús dels aliments com a manera de regular les emocions en lloc de com a recurs per calmar la gana.

La teoria de l’alimentació emocional afirma que les emocions negatives poden fer que es recorri al menjar per reduir la intensitat dels esmentats sentiments o sensacions.

Conseqüències del menjar emocional

Com es podrà imaginar, utilitzar el menjar com a eina per contrarestar les emocions desagradables repercuteix negativament en la salut. Per exemple, està lligat a l’augment de pes.

En relació amb aquest, s’ha observat que existeix una forta correlació entre l’obesitat, els símptomes depressius i el menjar emocional.

També s’ha detectat relació amb una estratègia coneguda com a distracció per evitació. Aquesta consisteix a no afrontar l’origen de l’ansietat o preocupació que causa els episodis d’ingesta descontrolada. Per exemple, no enfrontar un conflicte amb el seu cap, un col·lega de la feina o la família, entre d’altres tantes raons possibles.

¿Com repercuteix la nostra situació personal o professional en el menjar emocional?

Hi ha diversos factors que poden afectar directament la presència d’un menjar emocional. Per exemple, problemes de regulació emocional poden estar associats a la falta d’ocupació, i al seu torn la falta d’ocupació i/o de recursos econòmics poden tenir un gran impacte en la salut mental.

S’ha observat que existeix una probabilitat més gran que les persones amb nivells socioeconòmics més baixos presentin més angoixa. Aquesta, al seu torn, se sol associar amb més recurrència al menjar emocional. Per tant, també amb un índex de massa corporal més gran.

D’altra banda, se sap que la pandèmia per Covid-19 ha tingut un impacte considerable en la situació econòmica global. Una de les conseqüències és una important i generalitzada pèrdua d’ocupació, a més d’un gran impacte en la salut mental.

En els resultats d’una recent revisió sistemàtica i metaanàlisi s’ha observat que la crisi sanitària actual es relaciona estretament amb un increment de simptomatologia com estrès, ansietat i depressió.

De fet, fins i tot s’ha posat en relleu que la pandèmia podria arribar a empitjorar la ja àmpliament coneguda i analitzada pandèmia per obesitat.

D’altra banda, també s’ha suggerit que la pandèmia per Covid-19 i la quarantena obligatòria a què diversos països van recórrer com a mesura per disminuir el seu impacte han augmentat el risc de símptomes i, de manera inferencial, d’aquest trastorn de l’alimentació.

Els patrons d’alimentació poc saludables durant aquesta crisi sanitària són més alts en les poblacions que ja estaven en risc. És el cas, per exemple, de les persones que ja patien obesitat.

¿Què podem recomanar per contrarestar el menjar emocional?

Gràcies a la ciència, comptem amb els resultats de dècades d’investigació sobre aquest trastorn de l’alimentació des del punt de vista de diferents disciplines.

És important esmentar que les emocions negatives, com l’estrès, l’ansietat, la depressió o l’avorriment són alguns dels principals activadors del menjar emocional.

Per això una de les mesures més efectives per poder contrarestar aquesta tendència és reflexionar i ser conscients de les emocions que s’estan experimentant en un moment determinat, per poder actuar en conseqüència.

Reconèixer els detonants d’aquests sentiments és fonamental. És a dir, localitzar quines són les situacions específiques que poden estar desencadenant aquest malestar i, per tant, un episodi d’aquestes característiques.

De fet, hi ha revisions sistemàtiques que apunten que la meditació d’atenció plena podria reduir de manera efectiva la possibilitat de patir afartaments i, en general, la ingesta emocional.

Dins de la meditació d’atenció plena també podem trobar el mindful eating o alimentació conscient, el qual inclou fer eleccions deliberades d’aliments, cultivar la consciència dels senyals interoceptius relacionats amb la ingesta d’aliments, prestar atenció als senyals físics davant els psicològics, entre altres beneficis.

Una altra de les conclusions a les quals apunten les evidències científiques actuals, com els resultats d’aquest estudi, és que l’entrenament de relaxació podria ser eficaç per reduir els episodis de menjar emocional, així com els símptomes depressius i d’ansietat. També per millorar l’eficàcia individual en el control del que mengem i la causa per la qual ho fem.

Gran quantitat de persones a tot el món pateix trastorns alimentaris. Per tractar-los, és important detectar-los a temps i ser conscients que existeixen diversos especialistes a qui recórrer i que poden servir de recolzament. En cas de sospita, la principal recomanació és acudir a un professional que valori la situació. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.

End of code. If you don't see any code above, please get new code from the Advanced tab after you click the republish button. The page counter does not collect any personal data. More info: https://theconversation.com/republishing-guidelines

Notícies relacionades

L’OMS aprova una vacuna prometedora que podria erradicar la malària el 2040

L’imperi romà en què (se suposa) pensen els homes no va existir

Alejandro Domínguez Rodríguez, External professor, Universitat Internacional de València

Aquest article ha sigut republicat de The Conversation sota llicència Creative Commons. Llegeixi aquí l’article original .