The Conversation
¿Pedaços de nicotina contra el Covid-19?
zentauroepp52336690 ana200424121237
Alberto Nájera López, Universitat de Castella-la Manxa; Jesús González Rubio, Universitat de Castella-la Manxa; Juan de Dios Navarro López, Universitat de Castella-la Manxa, i Lydia Jiménez Díaz, Universitat de Castella-la Manxa
Molts pacients amb Covid-19 empitjoren de forma sobtada. Són molts els testimonis de sanitaris que descriuen un agreujament en qüestió de minuts a causa d’una inflamació dels pulmons. És el mateix sistema immune el que actua de forma descontrolada. És la tempesta de citocines.
L’alliberament d’unes proteïnes anomenades ‘citocines’ per cèl·lules del sistema immune és una de les armes del nostre organisme per combatre la infecció vírica. Diferents cèl·lules immunitàries, com els macròfags, s’infiltren en els teixits infectats i comencen a secretar citocines, que, si tot va bé, permeten la coordinació dels actors immunitaris per a una correcta resposta contra el virus.
¿Què passa durant el procés inflamatori agut perquè els pacients de Covid-19 s’agreugin tant i tan ràpid? Pel que sembla, es produeix un alliberament descontrolat de citocines, cosa que, en lloc de regular i coordinar la situació, fa que més i més cèl·lules del sistema immune hi acudeixin i secretin més i més citocines. Aquesta tempesta provoca en els pacients una resposta inflamatòria excessiva i molt perjudicial.
Controlar la tempesta
L’alliberament de citocines pels macròfags pot reduir-se. Una de les formes de control és la que arriba pel nervi vague, que ens innerva les vísceres a través de la via colinèrgica (que s’activa mitjançant un neurotransmissor denominat ‘acetilcolina’).
A l’arribar aquest neurotransmissor al macròfag, o a altres cèl·lules immunes que combaten la infecció, s’uneix a unes proteïnes receptores, una espècie d’interruptors d’aturada denominats ‘canals nicotínics’ a causa que la nicotina també pot unir-s’hi. Quan s’accionen aquests interruptors al macròfag per l’acetilcolina (o per la nicotina), es frena la producció de citocines i s’aconsegueix una resposta antiinflamatòria.
Primeres evidències
Al febrer vam buscar un exemple atractiu per als alumnes de Bioestadística de primer de Medicina de la Facultat d’Albacete. Volíem utilitzar un article publicat amb dades de pacients hospitalitzades amb Covid-19. Vam prendre un estudi recentment publicat, aleshores, a la revista The Lancet.
Al realitzar l’exemple a classe, comparant el nombre d’afectats fumadors amb la prevalença tabàquica a la Xina, que és una de les més altes del món (54% en homes), ens vam endur una sorpresa. Si bé l’esperable era que hi hagués més fumadors hospitalitzats, la dada observada era extremament baixa i la diferència, estadísticament molt significativa.
Al trobar més i més articles amb similars resultats, vam sospitar que alguna cosa passava amb els fumadors. Avui hi ha publicats almenys 17 estudis (14 a la Xina, 2 als EUA i 1 a Itàlia) que hem analitzat, amb similars observacions.
Treball en equip, lligant caps: la nicotina
El tabac causa 22.000 morts al dia al món. És un problema molt seriós de salut per tots els danys que causa. Però la nicotina, que podem introduir al cos de diverses maneres, pot controlar el macròfag accionant els interruptors nicotínics d’aturada perquè deixi de secretar més citocines.
I vam trobar una explicació fisiològica per al procés inflamatori i antiinflamatori en què nicotina, citocines, macròfags i acetilcolina estarien interactuant. Era una hipòtesi, que s’hauria de demostrar, per frenar la tempesta.
Necessitàvem evidència clínica
La idea ens semblava plausible i podria explicar que en aquelles persones exposades a nicotina la resposta inflamatòria aguda fos més petita. Això evitaria l’agreujament i, per tant, l’hospitalització. Vam valorar possibilitats com que potser els fumadors no estaven dient tota la veritat a l’accedir a un centre mèdic per por de no rebre un respirador, atesa l’alarma i l’escassetat que semblava haver-hi. Una altra possibilitat podia ser que els fumadors, com a pacients de risc, haguessin incrementat les mesures d’higiene i s’encomanessin menys. Però ¿en 17 estudis independents? Els resultats epidemiològics eren tan sòlids, i les diferències estadístiques tan grans, que no semblava possible.
Era el moment de consultar sobre evidències clíniques les mèdiques més pròximes que teníem: en la família. L’emoció i efervescència que vivíem davant de la hipòtesi que s’anava consolidant en tots nosaltres era indescriptible. Ens van confirmar que, en malalties com la colitis ulcerosa, que també produiria una resposta inflamatòria semblant, s’havien utilitzat amb èxit els pedaços de nicotina.
La hipòtesi
¿I si es poguessin utilitzar pedaços de nicotina per frenar la tempesta de citocines i inhibir la inflamació del moment crític? Calia aconseguir evidència científica de totes les nostres sospites: comprovar que el nombre de fumadors en altres estudis i llocs era baix (evidència epidemiològica), i explicar el mecanisme, canals, proteïnes involucrades en la resposta inflamatòria i antiinflamatòria i la seva relació amb els canals nicotínics. Finalment, documentar l’ús terapèutic de la nicotina en pacients amb una resposta similar a la provocada pel Covid-19.
Una prepublicació pendent de revisió
Tota hipòtesi ha de comptar amb l’aval d’haver sigut revisada per experts i publicada en una revista científica d’impacte. Vam posar fil a l’agulla per traslladar la idea a la comunitat científica.
L’11 d’abril vam enviar l’article a una de les millors revistes en medicina del món. Al no rebre’n resposta en cinc dies vam escriure l’editor, que ens va contestar que no podien prioritzar cap avaluació. A la següent revista va passar de nou, ja que també tenien massa propostes sobre el Covid-19.
La tempesta, en aquest cas de manuscrits, ha provocat que moltes revistes adverteixin de mesures extraordinàries en els processos de revisió. És per això que les plataformes de prepublicacions estan rebent una al·luvió de manuscrits. Aquests reposadors permeten compartir i comentar manuscrits amb la comunitat científica abans que siguin revisats en el procés de publicació en una revista d’impacte.
Donades les condicions d’emergència que vivim, vam decidir fer pública la nostra hipòtesi perquè, en cas que sigui factible, pugui ser desenvolupada i posada a prova al més aviat possible. La nostra prepublicació està disponible des del 16 d’abril. Ara per ara no hem rebut cap crítica que la desarmi i, sobretot, s’hi han unit propostes similars, com la de Jean-Pierre Changeux, de París, també pendent de revisió.
Només una hipòtesi (de moment)
No és més que una hipòtesi, sense demostrar, però sustentada per evidències epidemiològiques, fisiopatològiques i clíniques que ens fan creure que és plausible. Com tota hipòtesi, mentre no es demostri no serà més que això. Si no fos correcta, un resultat negatiu permetria que altres investigadors no dediquessin temps i esforç a comprovar una cosa que ja sabríem que no funciona. I si fos correcta... ¿podria ajudar els pacients de Covid 19?. S’ha d’esperar a l’opinió dels revisors experts. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesAlberto Nájera López, professor contractat doctor de Radiologia i Medicina Física, Universitat de Castella-la Manxa; Jesús González Rubio, professor associat de Bioestadística, Universitat de Castella-la Manxa; Juan de Dios Navarro López, professor titular de Fisiologia, Universitat de Castella-la Manxa, i Lydia Jiménez Díaz, professora titular de Fisiologia, Universitat de Castella-la Manxa
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu-ne l’original.
