Cada vegada és més difícil veure el Tibidabo de blanc: fins a dos dies menys de neu a l’any que fa un segle

Això va donar com a resultat dilluns al matí imatges per al record del Tibidabo nevat, una estampa inusual però no històrica. L’última vegada que els barcelonins van veure el parc d’atraccions vestit de blanc va ser el febrer del 2018, quan es van acumular fins a 20 centímetres de neu a cotes d’entre 400 i 600 metres. El 2021 va nevar, però no va agafar.

En aquest cas, la culpable d’aquestes fotografies tan singulars ha sigut la borrasca ‘Juliette’ que, juntament amb una massa d’aire molt fred, ha produït nevades singulars en punts elevats del massís del Garraf i a la zona del Vallès (Barcelona), amb acumulacions de fins a 7 centímetres a l’Observatori Fabra, a 415 metres d’altitud.

Aquests episodis sembla que són cada vegada menys comuns. L’última vegada que Barcelona va veure nevar amb força abans del 2018 va ser el 2010, fa 13 anys, un episodi que alguns recorden com «l’última gran nevada a Barcelona». Ara, en un context en el qual el canvi climàtic és cada vegada més evident –Barcelona encapçala la llista de les ciutats europees més vulnerables als seus efectes–, cal preguntar-se si l’augment progressiu de les temperatures farà que sigui cada vegada més difícil fer fotos del turó cobert de blanc. 

Les observacions portades a terme fins ara mostren una tendència a la baixa tant de dies de neu com de quantitats registrades. «A [l’Observatori] Fabra s’hi produeixen dos dies menys de neu que a principis del segle XX, amb una tendència lineal a la disminució, de -0,12 dies per decenni», indica a Verificat Ricard Ripoll, meteoròleg del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). 

L’expert adjunta un document que analitza certs aspectes del clima ocorreguts fins al 2021, però insisteix que la disminució, tot i que certa, no és «estadísticament significativa». Això explica per què, a l’hora d’analitzar les dades de dies de neu a l’Observatori Fabra, es pot observar una tendència cap a menys dies de neu a l’any, però d’una manera molt subtil. 

Sí que hi ha una tendència més evident en les quantitats de neu, tal com indica a Verificat Ramón Pascual, cap del Grup de Predicció i Vigilància de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a Catalunya. «Els dies en què s’ha registrat una certa espessor són majoritàriament bastant antics», apunta. 

Es tracta d’una tendència que també «s’observa globalment», tal com indica l’últim informe sobre aquesta qüestió del Grup Intergovernamental d’Experts del Canvi Climàtic (IPCC, en anglès), l’entitat científica líder en l’avaluació del canvi climàtic. En aquest informe s’indica que la capa de neu ha disminuït a la majoria de les regions i s’hi adjunta un gràfic sobre la cobertura nevosa de l’hemisferi nord. S’observa que a la regió del Pirineu s’hi ha constatat una pèrdua de superfície nevada d’entre el 6% i el 15% entre el període que va del 1967 al 1987 i del 1988 al 2004. 

Males perspectives

Notícies relacionades

¿Què és un tàlveg meteorològic i com es produeix?

Comença l’hivern meteorològic: l’Aemet explica per què no serà normal

I la situació continua empitjorant les pròximes dècades. A Espanya, els models que plantegen un escenari en què les reduccions es mantenen preveuen que la cobertura nevosa del Pirineu es reduirà a la meitat a mesura que avancem cap al 2050, tal com indiquen les anàlisis de l’Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic (OPCC). Les seves observacions coincideixen amb les de l’IPCC: «A mesura que avança l’escalfament en el futur, les regions on la precipitació és de neu experimentaran cada vegada més precipitacions en forma de pluja», indica un informe especial de l’IPCC sobre la neu. «Per cada grau d’augment en la temperatura, la presència de neu s’eleva aproximadament 150 metres d’altitud; com a resultat, s’acumularà menys neu que en l’actualitat a elevacions baixes», assegura. 

Això significa que, a mesura que vagin augmentant les temperatures del planeta, i si es mantenen les emissions tal com fins ara, tocarà mirar cada vegada més amunt, més lluny, per trobar la neu que els antics barcelonins podien veure, almenys una vegada a l’any, brillar amb llum blanca a la muntanya del Tibidabo.