Grok perd el cap: la IA d’Elon Musk reivindica Hitler

No només la intel·ligència artificial d’X ha tingut aquesta setmana problemes per identificar els límits de la llibertat d’expressió. En altres xarxes socials proliferen queixes perquè les sorprenents capacitats de la nova tecnologia es poden utilitzar, com era evident, per compartir missatges d’odi. Encara que les empreses que les manegen s’esforcin a moderar el contingut que emeten, no sempre és fàcil que una màquina entengui les subtileses històriques o morals, i menys quan els usuaris que les posen a prova estan buscant una resposta políticament incorrecta. I tampoc ajuda, almenys en el cas d’X, que Elon Musk s’hagi pronunciat obertament contra un hipotètic biaix esquerrà de la seva joguina i hagi promès corregir-lo.

La qüestió és que en les xarxes com TikTok ja apareixen vídeos fets amb IA clarament ofensius cap a algunes ètnies o col·lectius. Han fet fortuna els que converteixen les persones negres en simis, els que atribueixen als asiàtics una animadversió a l’aigua i al sabó o els que recorren a l’estereotip amb els jueus i els representen àvids de diners perseguint una moneda. La majoria dels vídeos estan fets amb Veo3, la nova tecnologia de Google. L’organització nord-americana sense ànim de lucre Media Matters va afirmar que TikTok no només no perseguia prou aquest contingut, sinó que fins i tot el viralitzava.

El realisme d’algunes imatges fa gairebé impossible distingir la realitat de la ficció. Però, segons denuncia Media Matters, aquest no és l’únic problema: «Les converses sobre IA i desinformació s’acostumen a centrar en la credibilitat del contingut generat per IA, és a dir, en el seu realisme. No obstant, els missatges d’odi no necessiten semblar reals per fer arrelar encara més les creences racistes en l’audiència. Als EUA, hi ha una llarga tradició d’ús de dibuixos animats per transmetre propaganda d’odi contra la comunitat negra». 

En vista dels vertiginosos avenços de la IA, és fàcil deixar-se portar per l’alarmisme. Però, ¿quina part dels nostres recels tenen a veure amb la inquietud que genera sempre una nova tecnologia? De moment, ni el cine, ni la televisió ni internet han acabat amb la humanitat, sinó que la gent s’hi ha adaptat tranquil·lament, i cada generació que creix convivint amb aquests ginys ni tan sols es planteja què passaria si no existissin. Simplement existeixen.

Hi ha altres constatacions que ajuden a frenar el petit inquisidor que probablement tots portem dins. Una és que les manipulacions que es poden dur a terme amb la IA no són més que una sofisticació de les que s’han posat en circulació tota la vida. Hi ha un llibre totalment recomanable, ‘El estilo del periodista’, d’Álex Grijelmo, que és tot un clàssic de les facultats de Periodisme. El manual, segurament el més utilitzat a Espanya, dedica un apartat a les tergiversacions en les quals, per portar l’aigua de l’actualitat al seu molí editorial, han incorregut diferents diaris. Els exemples visuals van des d’incloure una línia de llum que no existia per formar una lletra A al cel de Madrid –se suposa que al·lusiva al cognom Aznar, que planava sobre el Govern de Felipe González– fins a esborrar una marca que no convenia en un mallot ciclista. És a dir: abans de la IA ja hi havia el Photoshop. I la primera edició d’‘El estilo del periodista’ es va publicar el 1997.

Aquests dies, algun mitjà ha evocat un dels muntatges que Grijelmo recull en el seu llibre. El 1988, l’‘ABC’ va publicar una foto de la plaça de l’Ajuntament de Pamplona el dia del ‘txupinazo’ de Sant Fermí en la qual no apareixia ni una de les nombroses ‘ikurriñes’ presents. Aquesta setmana ha fet el mateix el ‘mitjà’ ‘Estado de Alarma’, però, com ho ha fet amb IA i el resultat és molt més bast: no és que no hi surtin banderes basques –o palestines–, és que la plaça apareix plena de ‘rojigualdas’.