Els programes de sexe a Espanya: de la doctora Ochoa a La Terremoto de Alcorcón

Fa unes setmanes, TVE-Catalunya va estrenar ‘Sex band’ (els diumenges, a La 2, a les 14.20 hores), un programa en què La Terremoto de Alcorcón parla de sexe, de forma desenfadada, amb ciutadans a peu de carrer, des d’una perspectiva femenina. Fa uns mesos, TV-3 també va desmuntar mites i estereotips eròtics a ‘El punt D’. Són dues ‘rara avis’ de les nostres pantalles, ja que actualment d’àmbit estatal només tenim un espai d’aquestes característiques, ‘Llámalo X’, enfocat als joves i que només està disponible a la plataforma digital gratuïta RTVE Play. Avui dia, a la tele espanyola sembla que no li interessen massa els espais de divulgació sexual. ¿Però per què?

«Falta interès per la creença que no es pot fer bona divulgació sobre sexualitat de forma amena i entretinguda. Però si es compta amb professionals amb la formació adequada, es poden fer propostes atractives i molt interessants, que agradin, entretinguin i eduquin», afirma el sexòleg Iván Rotella, de l’Associació Estatal de Professionals de la Sexologia (AEPS). Segons aquest expert, les xarxes socials estan donant exemple d’això. «Hi ha un munt de professionals de la sexologia per tot l’Estat fent bona, amena i interessant divulgació, amb milers de persones seguint aquests comptes. L’interès social a aprendre sobre sexualitat existeix, i a totes les edats, però falta voluntat i valentia per canalitzar-ho», assenyala.

La pionera a Espanya

La pionera parlant de sexualitat a la televisió espanyola va ser la doctora Elena Ochoa amb ‘Hablemos de sexo’ (TVE), dirigit per Chicho Ibáñez Serrador. Curiosament, es va estrenar el 1990, el mateix any que Canal+ va emetre la primera pel·lícula porno a Espanya (va ser un 5 d’octubre i el film escollit, ‘Educando a Jamie’).

«Va ser una fita a la nostra televisió i una gran oportunitat per començar a educar una societat que hi estava ben disposada. Va ser un enorme èxit malgrat el llenguatge farragós i excessivament tècnic de moltes coses que s’explicaven en aquest programa», recorda Rotella. Sent Ochoa professora de Psicopatologia, segons el sexòleg «va faltar un aspecte divulgatiu més pròxim i que proporcionés més eines educatives senzilles per poder utilitzar». Una mostra del fenomen en què es va convertir l’espai va ser que fins Martes y Trece no va poder resistir-se a fer una imitació de la doctora. El tàndem Ochoa-Chicho repetiria després a ‘Luz roja’.

Després vindrien títols com ‘Esta noche, sexo’, amb Isabel Gemio (1995, Antena 3) («que va demostrar que no només serveix plantejar un programa sobre sexe, sinó que un espai d’aquest tipus ha de tenir un bon grup de professionals de la sexologia assessorant»), i ‘Dos rombos’ (TVE, 2004) i ‘¿Me lo dices o me lo cuentas?’ (Telemadrid, 2002), amb Lorena Berdún. Aquest últim, segons Rotella, «es va acostar bastant més a com és possible fer bona divulgació i que resulti entretinguda».

Notícies relacionades

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

Les aportacions de la doctora Carmen Vijande com a col·laboradora de ‘Crónicas marcianas’; de la sexòloga, escriptora i divulgadora Valérie Tasso en el mateix programa de Xavier Sardà, ‘Espejo público’ o ‘El último mono’, i d’Olga Bertomeu en espais com ‘Sabor a ti’ o ‘El programa de Ana Rosa’ són altres exemples de com la televisió ha abordat els dubtes i preguntes de l’audiència en matèria sexual durant les últimes dècades.

Tot i que en els últims temps la petita pantalla hagi preferit experimentar amb nous formats que han anat més cap a l’entreteniment, com el viatge de Mónica Naranjo descobrint com es vivia la sexualitat a diferents parts del món a ‘Mónica y el sexo’ (Cuatro, 2019), la ‘Sex Academy’ (Cuatro, 2012) amb cinc parelles intentant arreglar les seves relacions íntimes i ‘Todos ahhh 100’ (La Sexta, 2006), que barrejava ‘sitcom’ i entrevistes.