Això que fa Vigalondo

Es diu ‘Los felices veinte’ i fa dues temporades que està en marxa. És un ‘late’ d’entrevistes dissenyat amb vilesa, en el qual els convidats, que van de José Sacristán a Leonardo Dantés (ara Leonardo A.), han d’intentar per tots els mitjans no quedar com uns beneits per ser massa seriosos o massa solemnes. ¿Com encaixar aquesta classe d’entrevista sense quedar malament? No és fàcil, perquè els espera una implacable maquinària d’ironia recargolada. Vigalondo, que entrevista amb una permanent expressió de psicòpata i llança i repeteix preguntes raríssimes, aconsegueix crear al costat d’Aníbal Gómez (Ojete Calor) i Paula Pua una atmosfera d’incomoditat opressiva, de manicomi, d’‘after’ a Usera ple de cocaïnòmans a les deu del matí.

Notícies relacionades

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

TV3 el dibuixa com a heroi, però l’allunya del ‘prime time’

Malgrat que sembla dissenyat per connectar amb el sarcasme d’internet, i que aconsegueix ser molt graciós per algun motiu que no he arribat a comprendre, a la xarxa és un fracàs espectacular: pugen tots els episodis complets Youtube i rares vegades superen les 6.000 visualitzacions, quedant-se en alguns casos ¡en 300! No sé quanta gent ho deu veure a Orange, però aquestes xifres són molt difícils d’entendre.

O no. Perquè el programa de Nacho Vigalondo és potser una aposta massa recargolada i inquietant, no ja per als estómacs d’avui, sinó per als de tots els temps: destinat a ser programa de culte, per al millor i el pitjor. Aquest programa és net del ‘Viaje con nosotros’ de Javier Gurruchaga, del ’Sabor a lolas’ de Lola Flores, del ‘Sabías a lo que venías’ de Santiago Segura o ‘El peor programa de la semana’ del Gran Wyoming, cosí del ‘Go Ibiza, Go’ de Carlo Padial i Didac Alcaraz i, per sobre de tot, fill del ‘Toni Rovira y tú’ de Toni Rovira, programa increïble, estrafolari i meravellós del qual ja us parlaré un altre dia.