Secció recomanada per

Toxicitat digital

La revista ‘Science’ carrega contra Facebook per permetre la propagació de notícies falses de la Covid

  • El setmanari firma un editorial contra el rol de les xarxes durant la pandèmia i crida la comunitat científica a ser més agressiva comunicant les seves troballes

afp 1hh978

afp 1hh978 / LIONEL BONAVENTURE (AFP)

2
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Les xarxes socials han sigut hàbilment explotades per les forces anticientífiques». Així de contundent es mostra Herbert Holden Thorp, editor en cap de la prestigiosa revista ‘Science’ en un dur editorial que critica com Facebook ha donat ales a una espiral de desinformació sobre el coronavirus i teories de la conspiració en contra de les vacunes.

Tot i que la toxicitat del model de negoci de les xarxes socials no és una cosa nova, sí que ho és la crítica oberta del prestigiós setmanari –que ja va criticar els discursos de Trump sobre la Covid– contra aquestes plataformes, que han permès la popularització de tota mena de notícies falses. Thorp fa així referència a un reportatge del ‘New York Times’ en què es desgrana com «Facebook omple les seves arques explotant la difusió viral de la desinformació mentre intenta convèncer tothom de la seva noble missió de connectar el món».

L’editorial remarca com el mateix disseny de xarxes socials com Facebook, Twitter o Youtube perjudica directament la comunicació científica. Els algoritmes d’aquestes plataformes busquen retenir l’usuari el màxim temps possible i per aconseguir aquest objectiu promouen el contingut que genera més reaccions, tot i que es tracti de mentides o missatges d’odi incendiaris.

Aquesta situació ha fet que comunicar les troballes de la ciència al món «hagi arribat al que sembla un mínim històric». «Comunicar sobre la investigació en temps real és difícil perquè la ciència és sempre un treball en curs, amb precaucions i respostes que no sempre són definitives. Això no es tradueix bé en les xarxes socials o els algoritmes de Facebook que determinen quines publicacions s’han de promocionar», assenyala.

Proliferació de notícies falses anticientífiques

Aquest mateix disseny ha permès la proliferació de contingut radical i missatges que, sense cap fonament, neguen el coronavirus o criminalitzen les vacunes. Una realitat de què s’han aprofitat des de grups d’extrema dreta a oportunistes que han vist en la desinformació tot un negoci. «A l’oposició anticientífica no li importen les precaucions», apunta Thorp.

Notícies relacionades

L’impacte desinformatiu de la xarxa social més gran del món, apunta, té dues ramificacions: una són les notícies purament falses, que els algoritmes de Facebook detecten i etiqueten amb advertències «que la major part de la gent ignora»; l’altra és la desinformació que sorgeix de les xerrades entre usuaris de la comunitat, més perillosa i difícil de detectar. «El resultat és que els dos tipus de desinformació tendeixen a pujar al cim de les notícies de Facebook perquè obtenen més participació que les publicacions sobre els resultats d’investigacions recents publicades en articles científics o, fins i tot, en la premsa convencional», lamenta.

És per això que la revista ‘Science’ fa una crida a la comunitat científica perquè no opti per eliminar els seus comptes socials i sí que ho faci per ser més agressiva a les xarxes per comunicar millor les seves troballes. «Negar-se a jugar dur en el camp de les xarxes socials no serveix a la ciència ni a la societat», remarca. «Des del final de la Segona Guerra Mundial, els científics s’aferren a la idea que si es mantenen objectius i exposen la ciència, la resta del món els seguirà. A mesura que el canvi climàtic fa estralls i la pandèmia s’allarga, és l’hora d’enfrontar-se al fet que aquesta vella noció és ingènua».