Segregació escolar
L’escola concertada catalana triplica la matrícula de nens d’origen migrant en una dècada
Un informe de la Fundació Bofill conclou que l’alumnat de set de cada 10 escoles concertades ja és tan divers com els centres públics del seu entorn
Un 21% de la concertada no escolaritza ni el mínim d’alumnat vulnerable que recull la norma i actua com una privada, i un 10% ja té «certa diversitat»
Catalunya arrenca el curs escolar amb el repte d’atendre un 30% de l’alumnat amb necessitats educatives especials
No retrocedir en la lluita contra la segregació escolar, el principal repte per construir un «nosaltres» des de les aules
Escuela concertada Vedruna Manlleu. /
La Fundació Bofill ha presentat aquest dijous una radiografia sobre la corresponsabilitat de l’escola concertada en l’escolarització d’alumnat vulnerable, que conclou que les escoles concertades «equilibrades amb el seu entorn» representen ara com ara gairebé un 70% del total. És a dir, són centres sense grans diferències respecte a la realitat socioeconòmica dels seus barris, que escolaritzen de mitjana un 33% d’alumnat vulnerable, un percentatge pròxim a la mitjana que representa el risc de pobresa i exclusió social a Catalunya (35%). El Pacte contra la segregació escolar a Catalunya –impulsat fa sis anys– amb la implicació de famílies i escola concertada, ha permès, en conjunt, reduir un 25% la segregació escolar a Catalunya.
Així, en pocs anys, Catalunya ha passat de ser un dels territoris amb més segregació escolar d’Europa a avançar cap a un sistema educatiu més cohesionat. El conjunt de l’escola concertada ha triplicat el nombre d’alumnat migrant amb dificultats socioeconòmiques en una dècada; tot i que, en l’altra cara de la moneda, un 21% de la concertada , és a dir, una de cada cinc , continua sent elitista (no escolaritza ni el mínim d’alumnat vulnerable i actua com una privada); i un 10% ja té «certa diversitat», però amb grans desequilibris respecte al seu entorn.
Assumptes pendents
Malgrat aquestes dades positives, l’informe ‘L’escola concertada avui. Propostes per revisar els concerts educatius en clau d’equitat’, de l’experta en segregació escolar de la Fundació Bofill, María Segurola, conclou que cada any 402 milions d’euros , un terç dels recursos públics que la Generalitat destina a finançar escoles concertades, van a parar a «centres que perpetuen la segregació» (el 21% d’aquesta concertada elitista rep fons públics).
«Un dels principals reptes que s’ha de continuar abordant és la millora de les diferències socioeconòmiques entre centres», apunta Segurola, convençuda que el gran repte del país és la cohesió social i que escoles no segregades són la clau per fer-la possible.
Un 32% de l’escola
La xarxa concertada representa actualment un 32% del Servei d’Educació de Catalunya , tot i que l’informe –assenyala la seva autora– «no aborda el necessari debat sobre el pes que ha de tenir la xarxa concertada a Catalunya», sinó que posa el focus en l’impacte que tenen els concerts educatius en la segregació escolar.
Segura es fixa en les 105 escoles (el 21% del total de la concertada) que no acull alumnat vulnerable. Centres grans, ubicats sobretot en barris amb molt poca vulnerabilitat socioeconòmica i que reben fons públics, tot i que majoritàriament atrauen alumnat acomodat d’altres zones i presenten grans desequilibris respecte a la composició social dels seus municipis. De fet, la majoria (54%) tenen altres centres amb més diversitat social a només 15 minuts a peu.
En un moment en què el pròxim període de renovació plurianual dels concerts està previst per al curs 2026-2027, la Fundació Bofill recorda que la renovació dels concerts educatius no és un dret automàtic dels centres, sinó «una decisió de política pública que ha de garantir la funció social i educativa d’aquells que reben recursos públics».
Acords explícits
Davant aquesta urgència, la Fundació Bofill reclama que la renovació dels concerts es condicioni a «la corresponsabilitat i al compliment estricte de mesures contra la segregació» (com reservar un mínim dues places per a alumnat NESE per grup-classe).
L’entitat alerta que, actualment, els acords de concerts no són «prou explícits ni exigents». Per això, consideren «imprescindible revisar com s’ajusten a la normativa actual i establir acords més concrets, exigents i vinculants».
Amb el precedent de la retirada de concerts als centres que segreguen per sexe, l’entitat demana que també es pugui evitar la renovació de concerts als centres que no compleixen aquests compromisos i perpetuen en la segregació.
Revisar el finançament lineal
Notícies relacionadesL’organització demana també revisar l’actual sistema de finançament lineal, que «no reconeix la complexitat ni incentiva la corresponsabilitat». «A mitjà termini, Catalunya ha d’avançar cap a un finançament per fórmula, és a dir, establir un sistema estructural per a tots els centres sostinguts amb fons públics, públics i concertats, que ajusti els recursos segons variables com la complexitat social de l’alumnat, la mida o l’entorn del centre», apunta l’informe.
«És imprescindible una fiscalització més robusta per garantir l’ús correcte dels fons públics i la gratuïtat real. Crear una arquitectura de control financer més exigent per part de l’Administració: publicació anual de dades econòmiques completes (ingressos i despeses), implementació d’una plataforma digital de monitoratge gestionada pel Departament i un control d’ofici del compliment dels compromisos adquirits i la gratuïtat per a l’alumnat vulnerable», afegeixen.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Bona educació Educació Educació secundària Educació primària Educació infantil Educació a Catalunya El drama de la immigració Col·legi Ensenyament concertat
