Les altres Elionors: pòquer de reines a la vista a Europa

A les quatre s’hi podria afegir, si es donen les circumstàncies, Íngrid Alexandra de Noruega, que als seus 21 anys és la segona en l’ordre successori després del seu pare, el príncep Haakon. Mai hi va haver tant empoderament femení trucant a les portes de la monarquia europea.

Aquestes són les tres princeses que, igual com Elionor, ja estan preparades per accedir als seus trons.

CATERINA DELS PAÏSOS BAIXOS

La cinquena reina holandesa en més d’un segle

El dia que Caterina Amàlia d’Orange-Nassau accedeixi al tron dels Països Baixos, ho farà en un país acostumat a veure perfils femenins tallats en les monedes. De fet, des del 1890 el país de les tulipes només ha conegut reines –Emma, Guillemina, Juliana i Beatriu, per ordre de successió–, fins que aquesta última va abdicar el 2013 en favor del seu primogènit Guillem Alexandre, pare de l’actual hereva.

Filla de Guillem i l’argentina Màxima Zorreguieta, Caterina va néixer el 2003, vint anys després que els Països Baixos abolissin la llei que al país de les reines per excel·lència havia continuat privilegiant els homes sobre les dones a l’hora d’accedir al tron (almenys legalment). En el seu cas no hauria tingut problemes, ja en l’ordre de successió la segueixen les seves dues germanes petites, Alèxia i Ariane.

La corona holandesa presumeix de proximitat amb el poble i l’hereva ha sigut criada en un profund esperit ciutadà, però les amenaces que va rebre per part d’una màfia de narcotraficants quan es va mudar a un pis d’estudiants –li va passar al cap de poc de matricular-se a la Universitat d’Amsterdam, on estudia un grau amb assignatures de Política, Psicologia, Dret i Econòmiques–, la van obligar a renunciar als seus plans i avui continua residint al palau de la Haia, on viuen els seus pares, envoltada de boscos però allunyada del bullici universitari. També és fàcil veure-la a Madrid, on té diversos amics que visita sovint. 

ELISABET DE BÈLGICA

La princesa francòfona que va ser educada en neerlandès

En un país marcat per la divisió en dues comunitats gairebé simètriques com Bèlgica, on flamencs i francòfils vigilen constantment de reüll com és l’accés a les institucions del qual disfruta l’altre costat, la monarquia està cridada a tenir un paper simbòlic, representatiu i aglutinant. Sobretot en el cas de la casa reial belga, que sempre ha sigut sospitosa de mirar més cap a França que cap als Països Baixos. Per això, al país que acull la capital d’Europa tots van entendre el missatge que amagava la decisió que va prendre el rei Felip que la seva primogènita, Elisabet, rebés la seva formació acadèmica íntegrament en neerlandès. 

Filla de Felip i la reina Matilde, l’hereva de la corona belga va néixer el 2001 a Anderlecht i als seus 22 anys ja ha rebut un any de formació castrense a la Reial Acadèmia Militar de Brussel·les. Actualment estudia Història i Política al Lincoln College de la Universitat d’Oxford, després d’haver fet batxillerat en el mateix centre de Gal·les on va estudiar Elionor de Borbó. Quan accedeixi al tron, la duquessa de Brabant –aquest és el títol que ostenta des que va ser nomenada hereva el 2013– serà la primera dona belga que ho faci des del 1830. 

VICTÒRIA DE SUÈCIA

La veterana de les aspirants a reina d’Europa

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

De totes les princeses europees aspirants a sortir de palau coronades, Victòria de Suècia és la més veterana. Ho és per edat –al juliol va fer 46 anys– i per ser la que porta més temps atorgant el rang d’hereva al tron. En el seu cas, des que el 1980 va entrar en vigor la llei que concedia aquesta condició al primogènit del rei sense reparar en el seu sexe. De fet, el seu germà petit, Carles Felip, va ser nomenat príncep hereu quan va néixer el 1979, dos anys més tard que ella, tot i que el nomenament va ser finalment revocat. 

Però Victòria no ha malgastat l’espera i en aquest temps ha desenvolupat una intensa activitat acadèmica, diplomàtica i professional que l’ha convertit en un dels personatges públics més estimats del seu país. No en va, les enquestes revelen que la majoria dels suecs voldrien que el seu pare, el rei Carles Gustau, li cedís el tron al més aviat possible. Formada en Francès, Història i Ciències Polítiques en universitats de França i els Estats Units, es va especialitzar en cooperació internacional i ha treballat a l’ambaixada sueca a Washington i l’ONU. El 2010 es va casar amb el seu antic entrenador de gimnàs, amb qui té dos fills: Estela, d’11 anys –i en el futur nova reina– i Òscar, de 7.