5
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El primer ferrocarril peninsular va complir 175 anys dissabte. El traçat, convertit en l’R1 de Rodalies, que uneix Molins de Rei i Maçanet-Massanes, té per davant importants reptes. Tal com van detallar diversos experts a aquest diari, es tractaria de respondre de manera més eficient a les incidències, de garantir que el canvi climàtic no espatlli la infraestructura i d’aconseguir que la línia ampliï la seva oferta. O sigui, que hi hagi menys avaries, que es protegeixi dels temporals cada vegada més freqüents i virulents i que pugui transportar més passatgers. Tot això s’intenta plasmar d’una manera o una altra en el Pla de Rodalies 2021-2030. Al llistat que segueix, i de la mà de Pere Macias, responsable d’aquest full de ruta, mirarem d’explicar quins són els principals projectes destinats a millorar i ampliar el servei de la veterana línia de la costa.

Sistema ERTMS

Una de les obres que ja s’està executant, per valor de 70 milions d’euros, és la instal·lació del sistema de seguretat ERTMS (European Rail Traffic Management System) entre Mataró i l’estació de Sants de Barcelona. És, segons Macias, «el més significatiu» de tot el que està previst per a aquesta dècada a l’R1 de Rodalies. Perquè «maximitzarà la capacitat dels trens i millorarà els estàndards de seguretat». Aquesta tecnologia permet passar dels clàssics semàfors i senyals verticals a un control constant de la localització del tren des d’un centre d’operacions.

Amb el sistema antic, el traçat es divideix en cantons. Cada un d’aquests disposa d’un sistema propi de senyals que en regula la circulació, de manera que un tren no pot entrar al tram si un altre comboi l’està recorrent. Amb l’ERTMS, que és el que s’utilitza en l’alta velocitat, «els límits no són físics, sinó virtuals», és a dir, que el que es fa és preservar, via geolocalització, una distància constant entre els trens, de manera, assenyala el responsable del pla de Rodalies, «que es preserva sempre la distància de seguretat de frenada». El tram Mataró-Maçanet està previst que disposi d’ERTMS més endavant, en algun moment entre el 2025 i el 2030.

Bitllets commemoratius del 175è aniversari de la línia Barcelona-Mataró, dissabte /

Ariadna Comas (ACN)

Andanes més llargues a Arc de Triomf

El 3 d’abril van començar les obres per ampliar les andanes de l’estació d’Arc de Triomf, un projecte d’uns tres milions d’euros que sembla poca cosa però permetrà que per l’R1 circulin trens de doble composició, és a dir, de fins a 200 metres, cosa incrementarà la capacitat de transportar viatgers. Les obres haurien d’estar acabades a principis del 2024.

Aquesta obra, fonamental, fa gairebé 15 anys que és al calaix de tasques pendents d’Adif, que finalment l’ha emprès després d’un primer concurs públic que el 2017 va guanyar una empresa que, després de fer una oferta temerària a la baixa, no va poder fer-se càrrec de l’obra. Una vegada acabada, la capacitat dels trens podrà veure’s incrementada fins a un 30%, ja que un tren format per dues unitats Civia de cinc cotxes (vagons) té un longitud de 200 metres i pot transportar gairebé 2.000 persones.

L’andana de l’estació d’Arc de Triomf, en una imatge del 2016 /

Ferran Nadeu

Doble via a Tordera

Descartat per ara el desdoblament de la via entre Arenys i Blanes, un projecte debatut moltes vegades, hi ha una obra prevista que pot semblar un pedaç però que, segons assenyala Macias, és «fonamental per millorar el rendiment de la línia». Es tracta de l’habilitació d’una segona via a l’estació de Tordera, un projecte que permetrà creuar trens «perquè el cantó [recordin, els trams de seguretat ferroviària] entre Blanes i Maçanet sigui més gran. Està previst emprendre’l entre el 2025 i el 2030 i tindrà un cost d’entre quatre i sis milions d’euros. Una vegada acabat, sosté Macias, es podran posar més trens en circulació.

Nova estació de Mataró

El pla de Rodalies presentat a finals del 2020 no contemplava aquesta obra, però finalment s’ha incorporat. Es tracta de la reforma de l’estació de Mataró que ha de permetre una millor gestió dels trens que ja tornen a Barcelona des de la capital del Maresme i dels que segueixen el seu camí fins al final de la línia. «Farem el mateix que està fent a Castelldefels –detalla Macias– de manera que les vies de pas siguin les dels extrems, i les dels trens que es queden, les centrals. Per ara se n’està redactant el projecte, de manera que es pugui emprendre entre el 2026 i el 2030.

També està previst crear un nou accés a l’estació pel costat més pròxim a la universitat (el TecnoCampus), de manera que els estudiants tinguin el tren més a mà. De la mateixa manera, el pla assumeix dos nous passos subterranis per aconseguir una capil·laritat més gran entre el municipi i el port i el passeig marítim. Tot, per una xifra pròxima als 70 milions d’euros.

Passatgers esperant el tren en una estació de l’R1 /

Manu Mitru

Integració urbana de Sant Feliu

No és una obra que pròpiament millori l’eficiència de la línia R1 de Rodalies, però sí que és un bon exemple de correcció d’un greuge històric. En aquest cas, el que pateixen els veïns de Sant Feliu de Llobregat, on les vies del ferrocarril continuen passant pel nucli urbà. El projecte va arrencar a mitjans del 2021 i hauria de ser una realitat a finals del 2026. Per aquí circulen, a més, trens de l’R4 (Sant Vicenç de Calders-Manresa).

La inversió supera els 120 milions d’euros. El projecte, que va arribar després de 40 anys de lluita veïnal, incrementarà les condicions de seguretat per als veïns i l’explotació ferroviària, a l’eliminar-se el pas a nivell en una zona amb una elevada densitat de trànsit de vehicles i vianants. L’eliminació de la bretxa ferroviària permetrà obrir un llarg passeig pel qual es prolongarà la línia del Tram, que ara mor al costat del Consell Comarcal, a les portes de Sant Feliu.

Veïns creuant el pas a nivell sobre la via del tren a Sant Feliu, el desembre del 2022 /

Robert Ramos

A més d’aquestes actuacions, el Pla de Rodalies contempla la remodelació de les estacions de Molins de Rei, Ocata i Blanes (obres en marxa per valor d’uns 11 milions d’euros); la sectorització d’andanes de la parada de Plaça de Catalunya (projecte en redacció), o la configuració 4+4 de Sants, que per nou milions permet una eficiència més gran de la que fins ara és l’estació ferroviària més gran de la capital catalana. Fins que arribi la de la Sagrera, un altre os dur del full de ruta ferroviari català.