Els secrets d’un rescat en alta muntanya: rere els passos dels bombers de la Vall d’Aran

Els bombers han fet més de 16.500 rescats al medi natural de Catalunya des del 2010. L’últim que ha transcendit va passar el 15 d’agost, quan un excursionista va perdre la vida després de tenir un accident al pic Molières, de 3.010 metres d’altitud, a la Vall d’Aran. Una operació de salvament no comença amb una trucada al 112 ni acaba amb l’assistència mèdica, sinó que implica una minuciosa preparació prèvia i una escrupolosa anàlisi posterior perquè cada actuació surti de la millor manera possible en tan poc temps com es pugui. El responsable del Grup de Rescat en Muntanya (GRM) de Pompièrs Emergéncies, Juanmi Riu, desgrana per a EL PERIÓDICO els secrets d’un salvament en alta muntanya.

Els Pompièrs, i tota la gestió d’emergències de la comarca, com són la prevenció i l’extinció d’incendis, la protecció civil i el transport sanitari, depenen íntegrament del Conselh Generau d’Aran des de l’1 de gener. El 2019 es va pactar amb la Generalitat de Catalunya el traspàs d’aquesta competència, prevista en la llei d’Aran, que restableix el règim especial al territori.

Després d’un període de transició de tres anys, els bombers aranesos no només són un cos oficial, sinó que tenen el seu propi grup de rescat de muntanya, vehicles, un helicòpter i un centre de control on reben directament les trucades del 112, que abans passaven pels centres catalans. «Ens hem especialitzat i adaptat a les problemàtiques reals del territori», reivindica Riu, que adverteix: «Cada salvament és diferent de qualsevol altre, per molts que n’hàgim fet». Això sí, tots són a contrarellotge».

La preparació és clau

«L’èxit del rescat depèn de la preparació i dels entrenaments dels efectius» perquè és una feina «molt específica i tècnica», afirma el cap del GRM. Per fer-ho, els 19 membres de l’equip coneixen la muntanya com el palmell de la mà i estan en «contínua formació», precisa. Part d’aquesta, a més, és obligatòria i periòdica. És el cas, per exemple, de la formació per pilotar l’helicòpter i manejar la grua que incorpora, la qual s’utilitza quan l’aeronau no pot aterrar a la muntanya per la complexitat de l’orografia.

Part de la planificació també suposa tenir tot el material preparat i els vehicles a punt, inclòs l’helicòpter. A més, sempre hi ha un responsable de guàrdia a l’heliport de Vielha, que opera les 24 hores del dia, per agilitzar els vols. Respecte a l’instrumental, a més del bàsic compten amb l’específic per a cada tipus de rescat. «A l’inici de cada guàrdia ho revisem tot. D’aquesta manera, quan rebem l’alerta, només hem d’agafar el material complementari per a aquesta operació en concret», informa Riu.

Donar tota la informació possible al 112

Quan algú truca al 112 dins de la Vall d’Aran, a l’altre costat de la línia responen directament els membres de la Sala de Control Aran (SCAran), que va entrar en funcionament el maig del 2022. «Hem retallat temps de resposta i, per tant, donem un servei més ràpid», precisa el cap del GRM. Així mateix, com tots els cossos de bombers, Pompièrs disposa de ràdios d’emergència per si falla la cobertura i al parc hi ha una centraleta operativa les 24 hores.

L’avís és clau per al desenllaç del salvament. «Necessitem obtenir la màxima informació, més enllà del nom i l’edat. Com va vestida la persona que necessita ajuda, si està sola o acompanyada, el temps que fa i si pot aterrar l’helicòpter. Els companys també pregunten quin tipus de lesió pateixen. Sabem que és difícil que un civil doni un diagnòstic complet, però ens ajuda per saber quin desplegament de recursos hem de fer», indica Riu.

Un helicòpter 24/7

Els helicòpters escurcen els temps de resposta. Riu recorda que la Vall d’Aran és «molt alpina i amb grans desnivells». La comarca té una superfície de 633 km². «Amb l’aeronau arribem al punt més llunyà en 10 minuts», assenyala. Per posar-ne un altre exemple, el responsable del GRM explica que accedeixen «en sis o set» minuts al Circ de Colomèrs, una de les zones amb més afluència de muntanyencs.

A l’helicòpter viatgen un màxim de quatre persones, a més de l’afectada: dos rescatadors, el pilot i l’operador de la grua. En l’accident mortal del 15 d’agost, l’aparell va fer dos viatges: després de deixar els primers efectius, en va anar a buscar dos més atesa la gravetat del sinistre. En altres casos, la nau fa els trajectes que siguin necessaris per desplaçar els especialistes indispensables per al correcte desenvolupament del rescat.

Eines punteres

Pompièrs és l’únic grup de rescat i salvament en muntanya d’Espanya que té instal·lada una campana SAR Recco a l’aeronau. Aquesta pionera eina permet localitzar des de l’aire persones perdudes o atrapades en una allau en un terreny molt ampli.

L’instrument detecta els reflectors Recco, que són petits transponedors electrònics que van incorporats a moltes peces de muntanya (o es poden comprar a part), i emet un senyal acústic a l’acostar-s’hi a través de tecnologia de radar avançada.

Actuació sobre el terreny

Notícies relacionades

La massificació dels espais protegits s’acosta al seu límit a Catalunya: «Van al riu amb gandules i flotadors»

Un problema en augment: ¿per què no et pots banyar als llacs d’alta muntanya?

Una vegada s’ha localitzat l’accidentat, es fa una valoració de la zona i s’hi accedeix, detalla Riu. La primera actuació sobre el terreny és «comprovar-ne l’estat», «estabilitzar-lo» i «decidir com actuar-hi». Això inclou avisar sobre quin tipus d’assistència mèdica es requerirà a l’heliport per al posterior trasllat a l’hospital, que des d’un primer moment també està alertat.

Des de l’avís al 112 fins que els bombers evaquen la persona accidentada, Riu puntualitza que «la durada mitjana dels rescats és d’entre 20 i 25 minuts». L’estiu encara no ha acabat i es preveu que sigui de rècord quant a rescats en la natura. Tot i així, el responsable del GRM ja pensa en l’hivern. «La problemàtica s’accentua més durant la temporada de neu: els salvaments són encara més complicats», assenyala.