‘¿Votes aquí? Porta el teu fill a aquesta escola’: la campanya d’entitats i famílies contra la segregació escolar per al 28M

Mostafà Shaimi és pare de l’escola La Farga de Salt (Gironès); etiquetada pel Departament d’Educació com de màxima complexitat [per la seva concentració d’alumnat pobre] que serà col·legi electoral el pròxim 28 de maig. Paradoxalment, moltes de les persones que hi aniran a votar no portaven els seus fills i filles a aquest centre. De fet, en moltes ocasions serà la primera vegada que aquests veïns i veïnes trepitjaran l’escola. D’altra banda, com tantíssimes una altra famílies d’aquesta escola i de les altres 426 segregades de tot el territori, Shaimi, pare del centre, no podrà votar en aquestes eleccions, ni en aquesta escola ni en cap altra.

A aquestes primeres famílies, a les 590.000 persones cridades a votar en centres segregats –és a dir, que tenen una composició d’alumnat vulnerable molt més elevat que la mitjana del seu entorn– s'adreça la campanya ‘¿Votes aquí? Matricula els teus fills i filles aquí’, impulsada per entitats com Escoles contra la segregació, Affac, Save the children, la Fundació Secretariat Gitano, la Fundació Bofill o Salt Educa, a què pertany Shaimi. Una campanya que vol arribar a les prop de 150 escoles segregades [per baix] que, com La Farga, seran col·legi electoral el pròxim 28 de maig.

El subtítol de la campanya és clar: «la comunitat comença a l’escola». Més enllà de l’evident paper en la lluita contra la segregació tant del Departament d’Educació com dels ajuntaments –aquí el motiu de la data escollida per iniciar la campanya– les entitats busquen interpel·lar la ciutadania, amb un paper clau per erradicar la segregació, més enllà de la papereta que dipositin a l’urna el pròxim dia 28. 

Una qüestió (també) de racisme

Una qüestió (també) de racisme«La decisió de l’escola a la qual portes el teu fill és una decisió política», ha remarcat Shaimi, que ha posat sobre la taula la necessitat d’introduir la variable del racisme com a element que influeix en la decisió de moltes famílies de no portar els seus fills a segons quines escoles.

Les entitats impulsores de l’acció, en què també participa l’Associació d’Estudiants Musulmans, tenen clar que «les aules diverses són el primer espai de reducció de les desigualtats i de construcció d’un futur compartit» i que les escoles diverses «impacten positivament en el conjunt de la població». Així ho ha defensat María José Morillas, portaveu d’Escoles contra la segregació davant l'escola Collaso i Gil, al barri del Raval, a Barcelona; centre que aquest dimecres tenia una taula muntada a la recepció per ajudar a gestionar les beques de menjador (cosa que l’administració obliga a fer de forma telemàtica, barrera infranquejable per a moltes de les famílies del centre, unes 80% de les quals tenen dret a beca).

Igual que Shaimi, Morillas ha volgut també dir les coses pel seu nom. «Ens anomenen escoles de màxima complexitat, però en realitat som escoles de màxima riquesa i diversitat; fet que és un orgull per a nosaltres; el problema no és la diversitat, és la pobresa: som escoles en què es concentra la pobresa infantil», ha resumit l’activista contra la segregació escolar de Granollers, que ha apuntat a parts iguals al Departament d’Educació i a l’ajuntament. «Es permet a les concertades de la ciutat sortir amb més places de la necessitat real del municipi per als alumnes dels municipis del voltant, com les Franqueses, Canovelles i la Roca, que no tenen escola concertada», ha denunciat Morillas, que ha apuntat que la segregació dinamita la cohesió social i ha recordat que el Pacte contra la segregació no s’està implementant a la velocitat desitjada.

Polítiques lentes i desiguals

Notícies relacionades

¿Per què no has de dir als teus fills anem ‘al paki’ o anem ‘al xinès’?

No te’n donaré ni cinc

Bernat Ferrer, coordinador de les xarxes locals contra la segregació escolar de la Fundació Bofill, coincideix amb Morillas que les mesures anunciades no s’estan portant a terme amb la intensitat que caldria –i estan deixant en evidència una Catalunya a dues velocitats, en funció de la voluntat d’actuar de cada municipi– i insisteix en la idea que tant les causes com les conseqüències de la segregació afecten el conjunt de la ciutadania, de manera que interpel·len tota la societat per posar-hi remei.

Segons xifres de la Fundació Bofill, 72 dels 123 municipis de més de 10.000 habitants de Catalunya té algun centre educatiu de primària o secundària amb una concentració molt elevada de vulnerabilitat.