Guia per distingir entre gasos contaminants i d’efecte hivernacle

En canvi, hi ha altres contaminants que són capaços d’entrar per les fosses nasals i arribar al corrent sanguini i als pulmons, i causar nombrosos problemes de salut i, no obstant, no tenir un efecte immediat i directe sobre l’atmosfera. ¿Com els podem diferenciar? 

Els gasos que escalfen l’atmosfera

El principal gas amb efecte d’hivernacle (GEH) precursor del canvi climàtic és un que els éssers vius exhalem. És el diòxid de carboni, o CO₂, compost d’un àtom de carboni i dos àtoms d’oxigen. Respirar, no obstant, no ha sigut el que ens ha portat a aquest escenari de canvi climàtic antropogènic, sinó la desestabilització del cicle de carboni, que mantenia les emissions en equilibri fins a la Revolució Industrial. Segons aquest cicle, «s’emet tant com s’absorbeix pels embornals», indica a Verificat Javier Sigró, geògraf i investigador del Centre de Canvi Climàtic (C3) de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). 

El CO2₂ es forma quan s’oxida el carboni o qualsevol compost que el contingui, com passa quan es produeix la combustió dels hidrocarburs dels cotxes i de les calefaccions industrials, i els incendis forestals. Aquest extra de CO₂, unit també a la desforestació, fa que les emissions antròpiques s’afegeixin a les naturals. En conseqüència, els embornals no són capaços d’absorbir tot el CO₂, que «s’acaba acumulant any rere any [a l’atmosfera] i provocant que la Terra es vagi escalfant a poc a poc», assenyala.

Altres gasos amb efecte d’hivernacle, en principi inofensius per a l’ésser humà –almenys, en petites quantitats–, són el metà (CH4), l’òxid nitrós (N2O) i els hidrocarburs halogenats. També s’inclou en la llista dels GEH el vapor d’aigua, tot i que més que una causa del canvi climàtic n’és una conseqüència, i n’agreuja els efectes.

Excepte els hidrocarburs halogenats, tots els altres es troben de manera natural en la composició de l’atmosfera, i inhalar-los en dosis petites no té en principi un efecte en la salut. Ara bé, aquests gasos són només una part del problema dels que generen la combustió dels hidrocarburs i l’activitat industrial. 

Gasos contaminants que afecten la salut

Nou de cada 10 persones de tot el món respiren aire contaminat, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A Barcelona, l’exposició és pràcticament del 100%, d’acord amb les dades de l’ajuntament. 

En qualsevol cas, no tots els contaminants atmosfèrics són gasos com a tal, sinó que també hi ha el material particulat –barreja de partícules sòlides i líquides que es troben a l’aire–, conegut com a PM2.5 i PM10, en funció de la mida de les partícules. Algunes es veuen a simple vista, com el sutge, la pols, la brutícia i el fum, mentre que d’altres només es poden percebre amb un microscopi electrònic. 

Els gasos són principalment el diòxid de nitrogen i altres òxids de nitrogen (NO2 i NOx), el diòxid de sofre (SO2), el monòxid de carboni (CO), el benzè (C6H6) i l’ozó (O3). També hi ha metalls, com el plom (Pb), l’arsènic (As), el cadmi (Cd) i el níquel (Ni). 

Notícies relacionades

Jonquis del ‘basat en fets reals’

Les violacions pugen més del 20% a Barcelona

Depèn del tipus de contaminant, de la mida i del temps d’exposició que causarà danys en el nostre organisme. Dos dels compostos més controlats avui són precisament el diòxid de nitrogen i el PM10, perquè els últims anys han superat els límits de contaminació establerts per la Unió Europea, que limita a 40 micrograms per metre cúbic (µg/m³) el diòxid de nitrogen i les PM10. 

Les anàlisis de l’Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona assenyalen que superar el llindar de 10 i 40 µg/m³ de PM2.5 i NO2 respectivament, es tradueix en més de 500 morts anuals a la ciutat. Paral·lelament, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) calcula que amb un límit d’NO2 més estricte, de 20 µg/m³, es podrien evitar fins a 1.000 morts anuals, una xifra que puja fins a les 2.100 si la contaminació de l’aire barceloní fos nul·la.