Les estafes de les màfies de pasteres a les famílies de migrants, fins i tot després de morir al mar

La realitat, gairebé sempre, és que la pastera s’ha enfonsat. Però això no impedeix als traficants treure més diners a unes famílies preocupades pel seu ésser estimat i que, per la complicada situació política entre Espanya i Algèria, pensen de debò que han tancat el seu fill. Els demanen entre 1.000 i 2.000 euros, una autèntica fortuna al seu país.

Les estafes i les falses promeses dels traficants es produeixen fins i tot després de la mort, expliquen fonts que investiguen aquestes organitzacions i que prefereixen mantenir-se en l’anonimat. En alguns casos ni tan sols hi ha màfies al darrere, sinó ciutadans marroquins o algerians ja assentats a Espanya que utilitzen les xarxes socials per aprofitar-se de les famílies desesperades. La Guàrdia Civil actua sobre moltes d’aquestes persones i les identifica per detenir-les.

Hi ha casos, expliquen aquestes fonts, en què la Guàrdia Civil o entitats com la Creu Roja poden equivocar-se anotant el nom, un error que fa més complicat localitzar-los fins que se li prenen les empremtes i es contrasta amb Algèria, de manera que màfies i particulars aprofiten aquest temps per treure’n profit, enviar fotos d’altres arribades de pasteres i confondre els familiars.

També passa al contrari. Una altra mentida habitual és afirmar –sense saber-ho de manera fefaent– que el seu ésser estimat ha mort però que hi ha centenars de cossos sense identificar a Espanya (una afirmació falsa) i que si paguen diners faran que el cos sigui repatriat més ràpidament. Tots aquests tràmits costen uns milers d’euros en un país on el sou mitjà mensual és d’uns 200.

Aquestes màfies brollen especialment a través de les xarxes socials, l’únic canal a través del qual les famílies poden rebre informació sobre la persona a qui estan buscant. Els afectats s’aferren a aquestes persones que afirmen que poden posar-los en contacte amb el seu ésser estimat davant l’absència o la lentitud de les vies oficials.

Fins a 10.000 euros en una barca de fibra

Pujar a una barca de fibra amb un motor amb 10 persones més per viatjar a Espanya pot costar entre 5.000 i 10.000 euros. L’embarcació sol ser millor i el motor, més potent, com més car és el bitllet. Malgrat això, de mitjana, les embarcacions que transiten aquesta ruta migratòria solen portar entre 10 i 15 persones i motors de 40 o 60 cavalls que els permeten arribar a una costa espanyola en unes 24 o 30 hores.

Al país d’origen és bastant fàcil trobar aquests viatges, ja que les xarxes socials són plenes de ciutadans algerians que ofereixen aquest servei i en algunes ciutats, com Orà i Mostagànem, hi ha tota una economia que gira entorn d’aquest tràfic de persones, de manera que una persona que vol entrar de manera irregular a Espanya ho té relativament fàcil per trobar un viatge.

Segons fonts coneixedores, les pasteres de la ruta algeriana solen ser conduïdes per un patró amb coneixements de navegació, prou gasolina per arribar i fins i tot GPS per guiar-se. Això és molt dir tenint en compte les condicions de les embarcacions que surten del Marroc (pneumàtiques completament saturades de persones, amb més de 30 migrants) o per la ruta canària.

«A les Canàries, per exemple, els migrants surten literalment perquè els rescatem. El seu objectiu ni tan sols és arribar a terra ferma, sinó topar amb nosaltres. És una absoluta bogeria», explica un rescatador de Salvament Marítim. «En la ruta algeriana, en canvi, segons la ubicació, hi ha llanxes ràpides que són capaces de deixar les persones a la costa, recarregar i tornar sense ser detectades», explica.

Aquestes organitzacions es coneixen els punts entre cap de Palos i cap de Gata on són difícilment perceptibles i poden esquivar la vigilància de patrulleres de la Guàrdia Civil. Algunes persones que arriben sense ser vistes pugen en un cotxe que els ha de portar fins a França, el destí de molts algerians que creuen fins a la Península per via marítima.

Un «taxi» per a França

Notícies relacionades

Barcelona, laboratori de la ciutat del demà

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Aquí és on viuen una altra de les estafes. «A l’estació més pròxima, el cotxe s’atura i els fa baixar. Els migrants es queden sense els diners, sense la maleta amb les seves pertinences i completament tirats. Òbviament, no els passa pel cap denunciar-ho a la policia i queden abandonats a la seva sort», expliquen fonts pròximes a les investigacions. Per aquest «taxi» es poden arribar a pagar 800 euros.

Aquesta estafa la viuen les persones que han arribat més lluny, perquè hi ha la possibilitat de perdre una fortuna fins i tot abans d’arribar a la platja. «Hi ha persones que contacten a través de les xarxes socials mentre són al seu país d’origen i a l’hora de la veritat els escuren i els treuen tots els diners fins i tot abans de sortir», asseguren.