Més de 66.000 nens catalans estan en llistes d’espera a la sanitat pública

L’empobriment de les famílies, fruit de la crisi del 2008, de la pandèmia i dels efectes econòmics de la guerra d’Ucraïna, està repercutint de manera greu en els nens i adolescents, que han vist augmentar la seva situació de vulnerabilitat social. A Catalunya, entre el 2016 i el 2021 ha augmentat un 14,9% el nombre de menors en situació de risc de pobresa: en els últims cinc anys s’ha passat de 348.600 a 400.400. Gairebé el 70% de nens en risc de pobresa severa no tenen accés a la renda garantida de ciutadania.

Són aquestes algunes de les xifres de l’‘Informe sobre els drets del nen 2022’ que la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, ha presentat aquest divendres a la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés. La Síndica ha alertat de l’increment de la vulnerabilitat en la infància en els últims cinc anys i ha denunciat la falta de polítiques socials efectives per fer front al problema. I és que, assenyala l’informe, «l’augment del 36% (1.781 milions d’euros) del pressupost en polítiques d’infància no ha comportat una millora equivalent de la situació dels nens». Un fet que ja ha detectat el Govern, que està estudiant per què les ajudes públiques no aconsegueixen aturar la pobresa infantil. Segons el parer de Giménez-Salinas, això passa perquè «o bé no donen prou cobertura a totes les necessitats, o bé no s’han focalitzat en els col·lectius més vulnerables».

Aquest panorama de vulnerabilitat creixent té un efecte en la salut mental d’aquest grup de població: en els últims cinc anys s’ha doblat la probabilitat que els nens pateixin un problema de salut mental; s’ha passat del 5,1% al 9,4%. I, malgrat això, només la meitat de menors amb problemes de salut mental o discapacitat reben atenció mèdica. Segons l’informe de la Sindicatura, el 2021 només l’11,1% de menors de sis anys van ser atesos als CDIAP, quan la prevalença de problemàtiques en aquesta etapa és del 20%. La mitjana de visites va ser de 0,65 hores per setmana, quan la freqüència assistencial recomanada hauria de ser d’entre 1 i 1,2 hores a la setmana. Una situació similar es viu en el servei de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ). El 5,4% de menors són atesos per aquests professionals, quan la prevalença se situa per sobre del 10%.

L’informe admet que, malgrat la situació, hi ha certa millora. En el període 2016-2021, va augmentar un 12,8% (5.014 més) el nombre de menors atesos pel CDIAP i un 17,1% (10.802 més) els atesos pels CSMIJ. I, tot i així, l’atenció no arriba a tots aquells que ho necessiten.

La desatenció arriba al conjunt de l’àmbit sanitari: el setembre passat hi havia més de 66.000 nens i adolescents catalans en llistes d’espera de la sanitat pública: 50.000 pendents de consultes externes, més de 4.500 pendents de proves diagnòstiques i més de 12.000 pendents d’intervencions quirúrgiques. En l’àmbit dels trastorns alimentaris, hi ha tres mesos de llista d’espera per ser atès.

Una altra dada preocupant: ha augmentat un 19,6% el nombre de menors amb expedients oberts en la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) per situació de risc greu. L’informe ho atribueix al «dèficit en l’acompanyament de les famílies en situació de risc al domicili». Això desemboca, afegeix, en situacions de desemparament que es podrien evitar. Actualment, per exemple, més de 10.000 menors estan en situació de risc greu o en situació d’estudi, amb la possibilitat que acabin sent tutelats.

L’informe també exposa dèficits en el camp educatiu. Aquí, recull que el 58% de nens menors de dos anys no estan escolaritzats en educació infantil de primer cicle. Són, bàsicament, fills de famílies desfavorides que no poden atendre el pagament d’aquests centres. També reflecteix les dificultats per accedir a beques menjador: el 46,5% d’alumnat d’educació infantil de segon cicle, de primària i d’ESO en situació de risc de pobresa no rep cap ajuda individual de menjador escolar. A Batxillerat i Formació Professional, el 20,6% d’alumnes en risc de pobresa no reben cap ajuda per a l’estudi. Un altre element destacat és l’abandonament escolar: segons dades del setembre passat, el 16% de joves de 16 a 24 anys han abandonat prematurament el sistema educatiu, sense obtenir titulació de batxillerat o FP.

La Síndica reconeix la «millora molt significativa» en la detecció d’alumnat amb necessitats educatives especials per raons socioeconòmiques, però adverteix que aquest curs 22-23 «només s’han detectat el 60% de menors en situació de pobresa».

Quant a les extraescolars, un 46% de nens de 3 a 14 anys no participen en activitats esportives i un 65,4% no ho fan en activitats no esportives. De fet, recull l’informe, els fills de famílies amb menys recursos educatius participen gairebé cinc vegades menys en aquest tipus d’activitats que els fills amb més capital educatiu. A l’estiu, el 64% de nens i adolescents no han participat en activitats d’oci educatiu.

Suport a les famílies i inversió en salut

L’informe inclou una sèrie de recomanacions per intentar reconduir aquesta situació. En primer lloc, insisteix a destinar la inversió a aquells que més ho necessitin. Posa l’exemple d’educació, on assenyala que l’increment de recursos s’ha fet de manera lineal al conjunt del sistema. «Mesures com la reducció de ràtios, la reducció d’hores lectives del professorat i la gratuïtat d’Infantil 2 que s’han posat en marxa aquest curs, tenen un cost elevat i se’n beneficia el conjunt de l’alumnat, independentment de la seva situació de vulnerabilitat», assenyala l’informe.

Notícies relacionades

La inaccessible tornada al col·le: «Només tenim per a un llibre»

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

L’informe demana «més impuls» al front educatiu, perquè «tant la segregació escolar com l’abandonament escolar prematur generen vulneracions de drets i continuen tenint prevalença elevada en comparació amb altres comunitats autònomes i països europeus. L’abandonament escolar, per exemple, tenia el 2021 una prevalença del 14,8%, superior a la mitjana de la UE (9,7%) i per sobre de la mitjana espanyola (13,3%)

També urgeix reforçar les polítiques de suport a les famílies i millorar l’acompanyament per evitar situacions que puguin desembocar en el fet que els menors passin a ser atesos per la DGAIA. En el front de salut, la Síndica urgeix a corregir el dèficit de professionals de pediatria i a millorar la cobertura dels CDIAP i els CSMIJ.