Costums ciutadans

El teletreball s’esllangueix amb la tornada als hàbits precovid

La tornada a la normalitat recupera la presencialitat, tot i que un 10% (eren el 15% el 2020) continuen exercint la seva professió des de casa

El teletreball s’esllangueix amb la tornada als hàbits precovid

Ferran Nadeu

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El teletreball va ser l’única alternativa durant un parell de mesos. Després va ser un carrusel d’ara sí, ara no, ara només una mica. I amb la fi de les restriccions, s’ha convertit en un hàbit entre la demanda dels empleats i la predisposició del patró. L’enquesta de mobilitat en dies feiners demostra que treballar des de casa ja no és el que era. El 2020 eren el 15%. El 2021 la cosa va caure al 14%. Les primeres dades del 2022 parlen ja del 10%. El 2019 eren només el 2%, així que encara hi ha marge de caiguda.

L’enquesta es realitza des de l’any 2003 i és una formidable radiografia sobre la mobilitat i els hàbits dels ciutadans de la capital catalana i la seva extensa zona d’influència, cosa que es coneix com a sistema integrat de mobilitat metropolitana de Barcelona. Les dades del sondeig del 2021 s’han donat a conèixer aquest dimarts en el Congrés Internacional de Mobilitat, que se celebra a Sitges. S’han ofert, tanmateix, algunes dades provisionals del 2022, com el del teletreball.

Respecte als desplaçaments, l’any passat encara venia molt marcat amb la pandèmia, ja que encara hi havia restriccions que es tradueixen en una xifra total de desplaçaments que encara està lluny dels registres del 2019. Hi va haver un 12,2% menys de moviments. El tipus de vehicle triat també té molt a veure amb la pandèmia, amb una aposta fora del normal per la mobilitat activa en detriment del transport públic, encara en hores baixes per la falta de confiança en el metro i el bus.

Quant al mode de desplaçament, tot i que la xifra total de desplaçaments sigui un 8% inferior a la del 2019, els moviments en bici estan per sobre, de 297.000 a 312.000, un registre, ha assenyalat Xavier Sanyer, responsable de l’àrea de Mobilitat de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), pot considerar-se «estructural», és a dir, que a diferència del teletreball, que sí que és una clara conseqüència de la covid, l’aposta per la bici és una cosa que ha vingut per quedar-se. Una dada que sí que es vinculava 100% a la covid és la immobilitat, això és, el gruix de persones que no surten de casa, que ja s’acosta als nivells anteriors a la pandèmia.

Aquest any, a més, s’ha mesurat la distància recorreguda pels entrevistats en funció del seu mitjà de transport, cosa que dona dades significatives. La cosa es reparteix així: caminant (800 metres), patinet (1,6 quilòmetres), bicicleta (3,1 km), bus (4,6 km), moto i ciclomotor (5,8 km), metro (6,2 km), cotxe (8,9 km), altres ferroviaris (13,5 km) i furgoneta i camió (15,2 km). La percepció sobre un possible canvi d’hàbits també es veu en el percentatge de persones que intueixen que faran un canvi de mitjà de transport després de la covid. El 89% no ho contemplaven a finals del 2021 mentre que el 2020 eren el 75%.

Els afectats

Notícies relacionades

L’enquesta també ha preguntat sobre assumptes d’actualitat, com la zona de baixes emissions (ZBE), que es va posar en marxa l’1 de gener del 2020 amb l’objectiu d’evitar que els cotxes més contaminants poguessin circular per l’interior de l’espai que delimiten les rondes de Dalt i Litoral. Això implicava que no es podria entrar a Barcelona, però també que no es podria sortir de la capital catalana. És a dir, es tracta d’una mesura que afecta tant els barcelonins com els que venen a la gran ciutat. Segons l’enquesta, la ZBE ha afectat més els residents que els de fora. Tot i que, en termes globals, el 86% dels entrevistats de tota la regió de Barcelona asseguren que no els ha afectat per a res.

També es va consultar sobre el final dels peatges, mesura que es va començar a aplicar el setembre del 2021. Eren preguntes més de predicció que d’experiència viscuda, així s’explica que només el 58,2% digués que incrementaria el trànsit o que el 16,6% pronostiqués un augment de la sinistralitat. Han passat les dues coses, amb majúscules.