Anàlisi Interpretació de les notícies a partir d'uns fets comprovats, incloent-hi dades, així com interpretació de com pot evolucionar el tema partint d'esdeveniments passats.
Tornen els polls: guia per a mares i pares primerencs
La pandèmia i la distància interpersonal els van arraconar i la facturació d’empreses que tracten professionalment la pediculosi van baixar en picat. La mala notícia és que han ja són de nou al cap del teu fill. I al vostre.
En el Club d’Educació i Criança de El Periódico us facilitem una guia per lidiar amb ells i vèncer-los.
Molts. L’experiència demostra que el normal és que el vostre fill tingui polls en algun moment del curs escolar. L’anormal és que no els tingui. L’Associació Espanyola de Pediatria calcula que la prevalença pot ser entre l’1% i el 3 % de la població dels països industrialitzats, però superior al 25% a les escoles.
Està de moda i es ven fins i tot als supermercats. Pares i mares posen unes quantes gotes als seus fills, sobretot al clatell i darrere de les orelles, o fins i tot el barregen amb el xampú habitual. És un producte que fa mala olor i no hi ha cap evidència científica sobre la seva utilitat per prevenir els polls. Com el vinagre o la crema suavitzant, que diuen que els asfixia. Tot notícies falses. Hi ha altres repel·lents que es venen a les farmàcies i sí que tenen evidència. L’octanodiol n’és un. És l’ingredient principal del Protect, de la marca Neositrin. No és una vareta màgica. Tot i que l’utilitzeu, pot ser que el vostre fill vingui un dia del col·le amb polls.
Els polls són entre nosaltres des de fa diversos milers d’anys, una cosa que se sap perquè s’han trobat restes de paràsits en algunes mòmies egípcies. Van ser, són i seran entre nosaltres. Com que no són perillosos, la ciència no inverteix diners en la fórmula màgica que acabi definitivament amb ells. A les farmàcies hi ha pesticides i silicones per tractar la infestació. Però res que els extermini del món. Només hi ha una manera de fer-ho: que totes les famílies, absolutament totes, repassin el cap dels seus fills amb una llemenera professional (la que té les pues llargues, no les que venen als ‘kits’) una vegada a la setmana. Hauria de ser un ritu d’higiene més, com rentar-se les mans. Però aquesta constància és prou improbable. Conclusió: hi ha i hi continuarà havent polls.
Si el teu fill es rasca molt el cap, pots començar a sospitar. Agafa un bon llum articulat, posa-li la llum al cap, agafa la llemenera bona (costa al voltant de 20 euros), divideix els cabells en franges i comença a repassar des del cuir cabellut a les puntes. Amb cada floc, neteja la llemenera amb un paper blanc. És la millor manera de veure si has caçat poll viu (té potetes i es mou) o llémena (ou estàtic). Si hi veus qualsevol de les dues coses, posa en marxa el tractament.
Un poll masculí mesura entre 2,1 mm i 2,6 mm i un femení, entre 2,4 mm i 3,3 mm. La llémena mesura 0,8 mm i és l’ou que posa el poll femení adult (posa uns 7 o 10 al dia). Els adhereix als cabells amb una substància insoluble a l’aigua i similar a la goma d’enganxar. Els ous vius (amb embrió) tenen un color gris gelatinós i estan situats a prop del cuir cabellut (a 3 o 4 mil·límetres) perquè la caloreta ajuda en la incubació. Són molt difícils de veure. Exigeix una llum potent sobre el cap i molta paciència. Es distingeixen perquè tenen una espècie de cueta mínima, com una espina diminuta. Són tan petits que la llemenera, de vegades, no els treu. Quan els vegis, el millor és agafar unes pinces petites i retirar-los. Fora dels cabells, la llémena no viu. Si el que veus al cap del teu fill són cosetes blanques, tipus caspa, això és una llémena que ja ha fet eclosió. És, diguem-ne, l’embolcall de l’ou. El poll ja ha nascut i campa al seu aire. Les llémenes amb ou fan eclosió als set dies més o menys. De cada ou en neix un poll nadó, anomenat ‘nimfa’. En uns dies es convertiran en adults i, en el cas de les femelles, tornaran a pondre llémenes. El dia de la marmota, vaja.
Els polls es mouen. Però no salten de cap en cap. Per contagiar-se cal fregar-se. Fora del cap humà, un poll pot sobreviure unes 72 hores. Hi ha productes per fumigar sofàs i coixins, però una altra opció útil és passar l’aspirador. En tot cas, els polls no són tontos. Són ectoparàsits obligats i només sobreviuen si llepen sang humana. És més probable que siguin al cap del vostre fill que al sofà.
A totes les farmàcies hi ha productes per tractar la infestació. Poden ser insecticides o silicones. Tots dos tenen pros i contres. L’Organització de Consumidors i Usuaris acaba de fer un estudi que està disponible a la seva web i et pot ser de molta utilitat. Els productes són molt útils i eficaços. Cal llançar-los una vegada que veiem un poll viu. Es ruixa tot el cap amb el líquid, es frega bé, es deixa actuar uns minuts i comencem a repassar amb la llemenera, floc a floc. El problema és que la majoria dels productes maten els polls, però no les llémenes. S’ha de repassar molt bé el cap per retirar-les i fer-ho durant molts dies. També s’ha d’extremar la higiene de llençols i tovalloles.
Si us quedeu més tranquils, feu-ho. En alguns d’ells, el tractament consisteix no en insecticides, sinó en aire calent que deshidrata el poll amb aire calent. Prepara el portatalonaris. Costa uns 80 euros, en els quals està inclosa la revisió al cap dels dies. ¿Els erradica? Sí, però per més mètodes professionals que s’utilitzin, treure polls no és una ciència exacta. Així que és probable que als dos dies torneu a veure un indesitjable poll. O llémenes. Paciència. I humor. I, sobretot, aviseu en el xat del col·le.