Guia sobre com actuar quan un jove explica que té idees suïcides

No és fàcil que una persona expliqui que li passen pel cap idees suïcides i encara menys si és un adolescent, però si ho parla amb els seus pares, amics o professors, els psicòlegs aconsellen a aquestes persones que no jutgin, no li retreguin la seva manera de pensar ni minimitzin la situació. Al contrari, cal parlar amb serenitat i obertament de la seva idea suïcida, ja que està demostrat que aquestes converses alleugen la tensió i, per tant, disminueixen el risc. És fals, un mite, que les personen que expressen el seu desig de morir mai ho faran, i viceversa, que els suïcides mai ho diuen.

És important en aquesta conversa (o converses) adoptar una disposició d’escolta, respectar els silencis, transmetre a aquella persona que ens importa, que ens preocupa el que li passa i fer-li entendre que el seu patiment pot canviar. I cal procurar no utilitzar arguments com «faràs molt mal als teus pares», perquè potser és això precisament el que vol aconseguir.

El sentiment de soledat i de rebuig és un dels factors de risc més vinculats a la ideació suïcida. Per això, davant el mínim símptoma és important no deixar sola la persona i intentar que demani ajuda als professionals sanitaris, a la seva família, als professors o fins i tot als amics. Així mateix, és important conèixer i explicar-li els diferents recursos d’ajuda que existeixen, tant el telèfon de prevenció al suïcidi 024 com els telèfons de les associacions especialitzades. En qualsevol cas, en una situació de risc imminent, s’ha detrucar als serveis d’emergència.

Cal tenir present que les persones amb idees suïcides solen utilitzar els mitjans letals que tenen més a mà o que són més coneguts. Per això s’ha d’anar amb compte als domicilis en pisos alts, ja que la precipitació és el segon mètode més freqüent per treure’s la vida. També és freqüent la ingesta de medicaments, per això s’ha de controlar sistemàticament l’accés que aquest jove o adolescent té a qualsevol tipus de fàrmac. Cal tenir en compte que, si ha fracassat en un intent de suïcidi previ, intentarà utilitzar un mètode més letal en el futur.

Davant qualsevol tipus de trastorn mental o idea suïcida, s’ha de sol·licitar ajuda especialitzada, que pot ser psiquiàtrica o psicològica. En el primer cas es brinda una teràpia farmacològica, mentre que els psicòlegs realitzen teràpies individuals o grupals en les quals s’utilitzen diferents tècniques. En definitiva, segons resumeix el psicòleg clínic Javier Jiménez, membre de l’Associació d’Investigació, Prevenció i Intervenció davant el Suïcidi Red Aipis, el més freqüent és intentar que els joves amb idees suïcides, «que normalment tenen una visió distorsionada de la realitat, la vegin tal com és i que sàpiguen que la veritable càrrega per als seus familiars o amics començarà quan se suïcidin». «Una altra realitat que se’ls ha de fer veure és que, tot i que no sempre es pugui acabar amb el seu dolor, hi ha maneres d’atenuar-lo». I, finalment, els experts en prevenció del suïcidi sempre intenten «guanyar temps» fent-los veure els «inconvenients» d’un desenllaç fatal.